LA IMPORTÀNCIA DE LA SIGNATURA ELECTRÒNICA DAVANT EL NOU REIAL DECRET 203/2021

La Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del Sector Públic, consagren el dret de les persones a relacionar-se per mitjans electrònics amb les administracions públiques, simplificant l’accés als mateixos, i reforcen l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) en les administracions públiques, tant per millorar l’eficiència de la seva gestió com per potenciar i afavorir les relacions de col·laboració i cooperació entre elles. A més, les dues lleis recullen els elements que conformen el marc jurídic per al funcionament electrònic de les administracions públiques.

Però a part d’aquestes 2 lleis, i amb l’objectiu d’assolir la Transformació Digital de el Sector Públic marcat en l’Agenda Espanya Digital 2025, ha entrat en joc també el nou Reial Decret 203/2021 de 30 de març pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament de el sector públic per mitjans electrònics (https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2021-5032).

Aquest Reglament persegueix quatre grans objectius:

  1. Millorar l’eficiència administrativa
  2. Incrementar la transparència i la participació
  3. Garantir serveis digitals fàcilment utilitzables
  4. Millorar la seguretat jurídica

La signatura electrònica com a element clau


Una tecnologia disruptiva, com és la signatura electrònica, i la seva aplicació a la gestió de la informació és sens dubte un element clau en aquest procés de transició electrònica.

Segons Oscar Acedos, Sales manager de Validat ID, la signatura electrònica permet tant als administrats com a la pròpia administració prescindir del paper en aquells casos en què es requereixi la signatura dels interessats, i respondre a les necessitats de tots i cada un dels escenaris possibles de tramitació: telemàtica, presencial a OACs i presencial en mobilitat.

• Respecte a la tramitació telemàtica. En un nombre no petit de casos, i tot i ser de gran valor, els certificats digitals han resultat ser ineficaços per diversos motius: baixos coneixements tecnològics, tràmits d’urgència, dificultats en l’obtenció de certificats digitals derivats de la presencialitat o altres aspectes… Això ha ocasionat que a dia d’avui les AAPP estiguin optant per l’ús de sistemes de signatura basats en la recol·lecció d’evidències (també coneguts com a signatura remota) que en principi no estaven pensats per a aquests casos, però que gràcies a la seva agilitat i simplicitat estan demostrant ser bastant eficients. Evidentment, com passa en altres àmbits com la signatura electrònica manuscrita, el valor d’aquestes signatures no és automàtic i està estretament lligat a la quantitat i qualitat d’evidències recollides durant el procés de signatura i a la capacitat de proveïdor de servei de signatura com a prestador de serveis de confiança.

• Respecte a la tramitació presencial electrònica en OACs. Fa anys que ve sent una realitat gràcies a la signatura electrònica manuscrita o signatura biomètrica ja que permet, gràcies a la captura dels elements dinàmics de la signatura (velocitat, pressió, inclinació …) i la seva vinculació a el document, dotar el resultat de la mateixa eficàcia probatòria que el seu equivalent en paper. La tecnologia, basada en l’ús de tablets d’ús quotidià, permet a més resoldre un dels grans problemes de la tramitació electrònica, com és la tramitació en mobilitat per al cas d’inspeccions i treballadors socials, per exemple.

• El paradoxal de el cas és que la solució als problemes de tramitació electrònica en determinats entorns ve donada per l’aplicació de solucions jurídiques tradicionals i és que, tant en el cas de la signatura remota com en la signatura biomètrica, el valor de les firmes realitzades ve donat per la creació d’evidències jurídicament molt robustes que ens permetran demostrar en cas de litigi que una determinada persona va prestar el seu consentiment respecte a una informació coneguda i certa, la qual cosa és la pràctica habitual i està ben regulada pel nostre ordenament jurídic en la Llei d’enjudiciament civil.

• Podem concloure però que, a diferència dels certificats digitals, en el cas d’aquest altre tipus de signatures l’assumpte de quines evidències es recullen i com es custodien és crucial pel que fa a la seva eficàcia jurídica i és que no és el mateix un sistema de signatura biomètrica que permet veure el document o no, o que es reculli la pressió al signar (sent aquesta una dada imprescindible per a la perícia cal·ligràfica), o que un sistema de signatura remota només garanteixi el mer enviament d’un correu electrònic, obviant altres valuosíssimes evidències com poden ser el telèfon mòbil del signant, la seva rúbrica manuscrita o la seva localització.


MÉS INFORMACIÓ: https://www.validatedid.com/public-administration


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: