LA PROMOCIÓ DE CLÚSTERS URBANS O EL PAPER DE LES CIUTATS COM AGENTS GLOBALS

Clústers urbans

Mitjançant la integració de les teories vistes en els articles anteriors, i la seva confrontació amb la realitat local, en aquest cas del projecte 22@ de la ciutat de Barcelona, s’ha anat desenvolupant un model de nova ciutat del coneixement. És un model obert, nascut de la dinàmica de l’esmentat projecte durant el període 2003-2007, resultat per tant del treball d’un conjunt de professionals que han participat amb entusiasme en el mateix i que vaig tenir el privilegi de liderar.

Es tracta de ser capaços de donar resposta a la pregunta següent: com les ciutats poden promoure noves activitats econòmiques intensives en coneixement?. Ja que les ciutats, com hem vist en altres articles, són actualment l’escenari de la nova economia, com poden promoure noves activitats econòmiques?, què han de fer per atraure persones de talent de tot el món?.
.
Actualment, les ciutats i les àrees metropolitanes de tot el món, estan treballant en la integració del desenvolupament cultural i social, del desenvolupament econòmic i del desenvolupament urbà. L’adequada coordinació d’aquests tres àmbits, és un procés complex, sovint poc entès pels líders urbans, que solen actuar sense una visió integrada i un enfoc sistèmic. La seva comprensió i la seva aplicació per al desenvolupament integral de la ciutat, requereixen tenir visió a llarg termini i capacitat de planejament i de gestió. Virtuts poc arrelades en la tradició del nostre país. Per avançar en la correcta comprensió d’aquest procés complex, es proposa una acció coordinada basada en tres plans o entorns diferents, tal com es representa a la figura següent.

Clústers urbans

Cada pla té una lògica diferent i els agents implicats són també diversos. D’altra banda, hi ha una seqüència temporal en el sentit d’esquerra a dreta; l’entorn físic prepara el terreny, els espais, perquè els altres dos plans puguin actuar seqüencialment més tard. A partir d’un moment determinat del projecte, els tres plans intervenen en estats de desenvolupament diferents, i s’han d’aplicar polítiques de coordinació entre els diferents nivells i els diferents agents. En aquest sentit, la figura de l’entitat coordinadora, que alhora impulsa el conjunt del projecte, és fonamental.
.
.
L’entorn físic o el continent

L’objectiu d’aquesta primera fase és ordenar l’espai perquè pugui albergar les activitats del Clúster Urbà (CU). L’entorn físic afecta diverses disciplines, entre les quals cal destacar el planejament urbà, la construcció d’edificis i les infraestructures. Per abordar amb èxit la transformació de l’entorn físic, s’han de considerar els següents aspectes: el model que volem aplicar, les condicions inicials de l’entorn urbà considerat i els agents implicats.
.
El model urbà a aplicar: una ciutat complexa implica barreja d’usos residencial, productiu, comercial i serveis. Això implica una visió del Clúster Urbà sense límits clars, plenament integrat en el conjunt urbà, allunyat de la visió de Parc Tecnològic fora del nucli urbà com el model Sophie Antipolis a Europa. No es tracta d’una àrea tancada amb baixa densitat, es tracta d’un entorn propi del model de ciutat compacta que vam veure en articles anteriors, on les persones viuen i treballen en un espai amb una mobilitat amable a escala humana. Seria el cas del campus del MIT o del de la Universitat de Harvard a Cambridge (Massachusetts) o fins i tot, encara que amb diferències notables, del Silicon Valley, les universitats de Stanford i Berkeley i la zona de la Badia de San Francisco.
Condicions inicials: la definició i el desenvolupament del projecte depèn en gran mesura de les condicions inicials del mateix, entre les que podem destacar les següents. Si es tracta d’una àrea densa i amb edificis existents, alguns d’ells a conservar, o si és un espai lliure sobre el qual construir. Si hi ha àrees naturals a protegir, com un riu o una zona verda a preservar, o si existeixen antics espais industrials a descontaminar. L’opinió i la implicació de la comunitat local i els efectes del projecte sobre la mateixa. Etc.
.
Agents implicats: un factor molt rellevant és la propietat pública o privada del sòl. En tots dos casos és possible la transformació però requereix esquemes i instruments diferents en un o en un altre cas. Al sud d’Europa, el cas més freqüent serà comptar amb la presència de propietaris privats amb els quals caldrà comptar. Un altre agent important és el promotor immobiliari i la seva naturalesa pública o privada, amb papers diferents per a tots dos casos.

En tots els casos, la legislació urbanística i comptar amb els instruments societaris apropiats serà un factor determinant de l’èxit de l’operació. El marc legal i la gestió urbanística són crucials per assegurar un alt nivell d’urbanització, construcció i disponibilitat d’infraestructures adequades per al desenvolupament d’un Clúster Urbà. Factors com la flexibilitat del planejament, l’equilibri entre beneficis i càrregues per als propietaris i promotors privats que asseguri un adequat incentiu a la inversió, i un marc financer públic-privat que asseguri la viabilitat de les inversions en infraestructures, seran també determinants per al èxit del projecte.

.

L’entorn corporatiu o els continguts

L’objectiu d’aquesta segona fase és el d’assegurar la contínua aplicació de coneixement en les activitats econòmiques que es volen promoure. Partint de les bases conceptuals i dels models descrits en els articles anteriors, com la triple hèlix o la teoria de les tres T o la dels Clústers. El nostre model de Clúster Urbà és coherent amb aquests models.

En el cas del referit model de clústers, són especialment rellevants per a un Clúster Urbà, la concentració geogràfica i la creació d’una massa crítica de coneixement al voltant d’una activitat conòmica basada en el coneixement.

El model de Clúster Urbà, en l’entorn corporatiu o segona fase del procés, proposa una metodologia basada en l’experiència pràctica acumulada en el projecte 22@ Barcelona, per gestionar i promoure clústers urbans intensius en el factor coneixement. El seu objectiu final consisteix en la creació d’àrees d’excel•lència en diversos camps del coneixement, en els quals hi ha condicions locals de partida per assolir el lideratge internacional, mitjançant la concentració en el Clúster Urbà d’empreses, serveis i centres científics i tecnològics públics i privats, relacionats amb els sectors estratègics que es volen promoure.

Hem parlat de condicions locals de partida i de lideratge internacional. Les condicions locals han d’existir, sense elles el projecte no supera el terreny de la il·lusió o del discurs oficial. També l’ambició per al lideratge internacional, els projectes locals amb visió local no passen del terreny de l’economia social. Condicions de partida, lideratge internacional i un tercer element: concertació amb els agents públics i privats que conformen les condicions de partida. Empreses de referència, universitats i centres de recerca, són alguns dels agents protagonistes que han de participar en l’impuls del projecte, amb el suport de l’administració. L’alcalde o el regidor de promoció econòmica no poden substituir als altres agents del projecte.
.
La participació activa d’aquests agents, hauria d’estimular el desenvolupament de cada clúster i dels corresponents sectors productius. A més, es tracta també d’aconseguir crear l’entorn apropiat per a l’aparició de nous sectors mitjançant la interacció contínua entre els agents. Cal no oblidar, com han destacat diferents autors, els factors d’atzar en la creació de sistemes productius locals. La trobada casual, les activitats col·lectives, la barreja d’activitats diverses pròximes en l’espai, afavoreixen la creació de l’espurna necessària per a la innovació i per a la generació d’iniciatives. I això és més probable en entorns urbans densos i intensos en talent com el que representen els Clúster Urbans.
.
.
L’entorn personal o l’espai de relació

Ens referim en aquesta fase al disseny i organització de l’espai del Clúster Urbà, com a espai de relació personal. En realitat és el plànol que vincula el Clúster Urbà amb la ciutat, amb el seu teixit social i cultural. I és per tant el pla on s’ha de manifestar tot el seu potencial com àrea innovadora i creativa que impregna i transforma el conjunt de la ciutat.

En aquest cas, estem posant l’atenció en les persones més que en les organitzacions o en els espais i infraestructures. Considerem l’individu com la unitat bàsica de coneixement, l’element clau sobre el qual es construeix la xarxa creativa global. La innovació esdevé en procés social: els entorns interactius, físics i virtuals estretament relacionats, afavoreixen la creativitat del grup en el qual el coneixement tàcit flueix a través de les xarxes informals i facilita la innovació.

La ciutat creativa és l’entorn apropiat on la interrelació entre la innovació social i la innovació productiva pot tenir lloc. Els Clústers Urbans basats en el coneixement es veuen afavorits pel coneixement i la creativitat que es genera mitjançant la interacció social. En definitiva, el nostre Entorn Personal consisteix en com aconseguir les condicions ambientals apropiades per a la Tolerància i el Talent de Florida.

Però, com podem aconseguir aquestes condicions ambientals?, quins són els espais i pràctiques necessàries per a promoure una ciutat creativa?, o finalment, com podem dissenyar aquests espais per afavorir la comunicació i la interacció de les persones?. Ens hem referit a aquests aspectes en articles anteriors, però ara citaré els que considero que són els factors més importants relacionats amb la creació d’un entorn personal creatiu. Són els següents:

– Connectivitat, dins el propi espai urbà i amb el món.
– Identitat. El poder de la identitat local connectada amb el món, en el sentit apuntat per Manuel Castells en la seva famosa trilogia sobre la societat en xarxa.
– Talent. Joves talents, sortits del propi sistema educatiu o atrets per la ciutat creativa en el sentit de Richard Florida.
– Cultura. La ciutat rica en activitats culturals com a forma de connexió de persones i llocs.
– Cultura innovadora. La ciutat promotora de valors de la nova societat com la capacitat emprenedora, la cultura de l’esforç o l’assumpció del risc.
– Espais específics. Dissenyats en la primera fase de l’entorn físic però utilitzats i gestionats en l’entorn personal o tercera fase.

En resum, l’entorn personal té com a missió la de dotar el projecte de Clúster Urbà d’una identitat que supera l’entorn físic i el corporatiu. L’entorn personal pretén en definitiva crear un cert estil de vida en el qual es pot identificar el Clúster Urbà.

Miquel Barceló.
.
Miquel Barceló

President Innopro Consulting
.
.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

 

Advertisements
Comments
One Response to “LA PROMOCIÓ DE CLÚSTERS URBANS O EL PAPER DE LES CIUTATS COM AGENTS GLOBALS”
  1. jordi ha dit:

    Benvolgut Miquel, Felicitarte per la teva expertesa, i comentar que sense un nou model energètic basat amb energies renovables de generació distribuida, no hi aura ciutats sostenibles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: