PODEM PROMOURE ECOSISTEMES INNOVADORS A CATALUNYA?

ecosistemes innovadors

En un article anterior parlàvem dels Ecosistemes innovadors i Catalunya i acabàvem dient:

Sembla clar que amb l’objectiu de poder definir possibles accions que ens permetin avançar en la configuració d’autèntics ecosistemes innovadors, una anàlisi comparada d’aquests rics ecosistemes pot ser d’interès per a Catalunya. En aquest sentit, és important insistir en la importància de la multiplicitat d’actors involucrats a l’ecosistema, actors que també existeixen (universitats, centres de recerca, centres tecnològics, parcs científics, parcs empresarials, institucions públiques amb vocació pro-activa) a casa nostra.  Però més enllà de la presència d’aquests actors (i d’algunes limitacions en el seu disseny i operativa), l’aspecte més rellevant perquè puguem parlar d’un veritable ecosistema innovador a casa nostra es troba en definir les seves funcions en relació al conjunt i en aconseguir una adequada interacció entre ells.

Ara dedicarem les línies que segueixen a pensar sobre com podem promoure aquests ecosistemes innovadors a Catalunya.

En primer lloc intentarem descriure els factors bàsics d’un ecosistema innovador. Seguirem en l’anàlisi d’algunes iniciatives com la dels parcs científics i tecnològics o la dels programes de promoció econòmica o les incubadores o centres de coworking per valorar la seva situació i les seves mancances per esdevenir un real ecosistema innovador. Finalment proposarem algunes conclusions operatives aplicables al nostre país.
.
.
Quins son els factors essencials d’un ecosistema innovador?

Els ecosistemes innovadors son entorns capaços de transformar coneixement en valor econòmic. De l’anàlisi dels ecosistemes innovadors més rellevants del món en sortirien algunes conclusions sobre els factors d’èxit. Son els següents:
a) Una sòlida base de formació universitària politècnica. Millor si es connectada, com en el cas del MIT, amb alguna escola de negocis,
b) Permeabilitat entre empresa i universitat.
c) Massa crítica de recerca.
d) Implicació d’empreses i de professionals externs en els processos d’innovació.
e) Actitud del professorat orientada a l’emprenedoria i a la comercialització de la recerca.
f) Objectiu del procés d’innovació: valoritzar els resultats de la recerca.
g) Especialització-concentració en grans reptes i en àrees de coneixement pluridisciplinars.
h) Cultura emprenedora en actituds i valors.
i) Interrelació espai-innovació.

Tots aquests factors no apareixen de sobte i per art de màgia. La seva aparició es progressiva en el temps de manera que es pot parlar de la complexitat dels ecosistemes innovadors, i en la mesura que aquesta complexitat augmenta, els resultats i l’impacte econòmic sobre el seu territori es fa més i més importants. Es evident que les polítiques púbiques i l’actuació dels altres agents de l’anomenada quàdruple hèlix (empreses, institucions de coneixement i societat civil, juntament amb la referida Administració) son determinants per a la creació i consolidació dels ecosistemes innovadors.

El professor Solé Parellada, catedràtic emèrit de la UPC, ha estudiat aquest fenomen pel cas de la UPC, sobretot a partir del increment de les activitats de recerca, del desenvolupament del programa d’emprenedoria Innova i del de les Fundacions Parc UPC i CIT UPC. La seva conclusió es que……. “es necessiten ben be 25 anys per a completar un sistema ciència – innovació en una universitat que sigui proporcional als seus recursos humans. Per que sigui possible s’ha de rebaixar les barreres als grups de recerca, donar-los autonomia tant d’acció com financera, acompanyar-los amb els serveis adequats: Centre Tecnològic propi focalitzat a la demanda, recolzament administratiu en el treball burocràtic-econòmic, servei de patents molt focalitzat a la llicencia i a buscar diners per el early stage de la patent (Publicació a Prototip), servei de suport a la creació d’spin-off; parc científic i de la innovació focalitzat a la creació d’un ecosistema creador d’economies externes, sistema àgil de contractació tant d’investigadors com de becaris, etc”.
.
.

Quina es la situació dels potencials sistemes innovadors a Catalunya?

Es donen avui les condicions i la necessitat d’avançar en la creació d’ecosistemes innovadors  a Catalunya?. Observem primer quina es la situació de partida.
.
Una solida base de formació tecnològica i escoles de negocis de prestigi internacional. Hi son, en alguns casos, amb un grau molt elevat d’excel·lència internacional.
.
Permeabilitat entre empresa i universitat: clarament insuficient per múltiples raons que aquí no tenim temps ni espai per desenvolupar. Ho farem un altre dia.
.
Massa crítica de recerca: hi és amb un alt grau d’excel·lència en centres de recerca científica i no en grau suficient en centres tecnològics orientats a la innovació empresarial.
.
Implicació d’empreses i de professionals externs en els processos d’innovació i transferència d’universitats i centres de recerca. En procés de millora però no suficient i segurament s’ha estancat aquest procés des de la crisi.
.
Actitud del professorat universitari orientat a l’emprenedoria i a la comercialització de la recerca. Si considerem el conjunt de la universitat catalana, encara es molt minoritari, tot i que ha millorat molt durant els darrers deu anys.
.
Valorització dels resultats de la recerca. Encara molt minoritari, per raons molt diverses.
.
Especialització i concentració en grans reptes i àrees pluridisciplinars. Molt minoritari, predomina la rigidesa de departaments i grups de recerca especialitzats, amb molt poca connexió transversal. Manca la definició de Programes transformadors orientats a grans reptes com l’energia o el medi ambient, com per exemple va fer el MIT ara fa uns anys amb la seva iniciativa MIT Energy.
.
Cultura emprenedora en actituds i valors. Incipient tan en alumnes com en professors.
.
Interrelació espai-innovació. Els espais urbans i dels edificis no es dissenyen per afavorir la innovació. Cal que el planejament urbanístic i el disseny d’edificis es posin al servei del foment de la innovació dels espais. No es tracta d’un element neutral que pot anar per la seva banda, es un factor essencial que avui no es te gaire en compte.
.
.

Algunes conclusions operatives

La conclusió principal es que hi ha molta feina a fer i que a Catalunya no disposem d’ecosistemes innovadors. Com dèiem al referit article, en general, manca un pensament sistèmic que ens permeti entendre la dinàmica d’aquests ecosistemes i podem afavorir el seu desenvolupament.

Tenim elements importants, com un sistema de centres de recerca científica que en alguns camps de coneixement es referència mundial. També tenim universitats de nivell internacional, potser no de les primeres dels rànquing però amb algunes facultats i escoles molt ben situades. Tenim escoles de negoci de les primers del món. Potser ens falten empreses tractores amb dimensió suficient, però tenim moltes empreses innovadores competitives a nivell internacional. I tenim més coses que ens haurien de permetre anar superant les mancances que abans hem apuntat.

Però el que no tenim es un sistema innovador, un real ecosistema amb una dinàmica pròpia que vagi creixent i augmentant la seva complexitat com els que avui hi ha a les economies més dinàmiques del món. I aquest ÉS EL TEMA FONAMENTAL en el que ens juguem el futur del país.

Miquel Barceló.
.
Miquel Barceló
President d’Innopro Consulting

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: