ELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE CATALUNYA, PROBLEMA I OPORTUNITAT (SEGONA PART)

renovació polígons industrials

Ara fa uns dies, en un primer article dedicat a la problemàtica dels polígons industrials de Catalunya parlàvem del problema que avui representen però també començàvem a apuntar alguna oportunitat. Avui dedicarem aquest article a parlar de possibles solucions.

Dèiem que podríem situar els polígons en tres categories: aquells que admetrien processos d’inversió pública i privada per millorar els serveis i, per tant, la seva capacitat d’atracció d’inversions, els situats en un entorn urbà que podrien ser integrables en un model de ciutat compacta, i finalment, segurament restarien alguns polígons marginals de difícil revalorització.

Segons diverses fonts, s’estima que la meitat de la superfície construïda als polígons industrials correspon a edificis envellits, bona part dels quals no recullen inversions en manteniment i es troben, per tant, en procés d’abandonament. D’altra banda, la despesa en infraestructures d’activitat econòmica ha caigut notablement els últims anys, situant-se en el 2012 en 150 milions d’euros, un 39% menys que en el 2010.

Però més enllà dels elements instrumentals o físics, tota anàlisi i programa de treball per a definir un projecte sobre els PAE, s’hauria de centrar en els que són els tres objectius últims de la seva existència:

• Atracció de noves empreses
• Millora de la competitivitat de les empreses existents, sobretot mitjançant la creació de serveis
• Generació de beneficis i externalitats positives per al territori

Tenint presents aquests tres punts cal també redefinir la funció dels PAE com a nous Espais d’Activitat Econòmica (EAE) alineats amb el nou model de desenvolupament econòmic orientat a impulsar les activitats basades en el coneixement.

Tenint en compte el que s’ha dit fins aquí, sembla clar que una nova política de consolidació i potenciació de PAE haurà de passar per una necessària selecció d’aquells polígons on cal concentrar les inversions en noves infraestructures i nous serveis. Les mesures com les que regularment promouen organismes públics com la Diputació de Barcelona o l’Àrea Metropolitana de Barcelona, dirigides en general a la millora de polígons industrials, encara que ben intencionades, no fan front al problema de fons i el resultat és que acaben sent com aspirines per a un malalt greu.

Els nous Espais d’Activitat Econòmica del segle XXI seran resultat de dos processos paral·lels:

• la transformació d’alguns PAE actuals
• la promoció de noves formes de producció i activitat econòmica emergents pròpies de l’àmbit urbà

D’acord amb aquest doble procés, i per fer front als reptes actuals dels PAE, proposem tractar-los a dos nivells per tenir en compte les diferents tipologies de polígons:

Model A: Els polígons industrials que poden millorar sensiblement el seu nivell de serveis per a esdevenir uns EAE del S.XXI. que, com hem dit, no són tots i cal, per tant, discriminar. Es tracta de millorar els serveis dels polígons implicats, concretant les tipologies dels serveis a aplicar-hi, tal com ja ha estat estudiat a diferents jornades de la Diputació de Barcelona (DIBA) dedicades als PAE i el contingut de les quals ha quedat recollit a documents diversos. Destacaríem entre altres, serveis d’Informació i estudis, promoció internacional i atracció de noves inversions, serveis bàsics ( des de subministraments bàsics fins a serveis de mobilitat ), serveis avançats ( telecomunicacions, estalvi energètic, consultoria avançada, etc.), centres de serveis a les empreses, activitats de cooperació i de connexió amb xarxes, programes de formació i atracció de talent, connexió amb centres de recerca i centres tecnològics, programes de promoció de la innovació, projectes “smart environment”, etc. En un territori, els plans de millora de serveis als polígons podrien formar part de l’estratègia RIS3, o projecte PECT (Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial), en el marc del Programa RIS3CAT aprovat pel Govern de la Generalitat l’any 2014.

Model B: Reconversió del sòl industrial obsolet en un model urbà que aporti valor afegit al seu entorn en un nou model d’EAE. En aquests nous EAE és on es desenvolupen avui dia les activitats de més valor afegit. Activitats basades en models energètics i de mobilitat sostenibles i en un nou paper de la ciutat com espai urbà on la creativitat i la innovació troben el seu entorn natural capaç d’atraure i de fixar talent d’aquí i d’arreu del món. Aquestes transformacions urbanes necessiten d’un model de planejament urbanista orientat a la transformació de sòl industrial en noves àrees urbanes basades en la barreja d’usos i en la promoció de noves activitats econòmiques d’alt valor afegit. Les iniciatives relatives a la gestió d’accions integrades per a desenvolupament urbà sostenible amb el finançament FEDER, podrien ser un instrument per a aquest tipus de transformacions.
.
Miquel post
 .
Miquel Barceló
Expert de la DGRegio de la UE per RIS3

.

Posem al vostre abast un canal de consultes per demanar, als diferents col·laboradors d’Ajuntament Impulsa, més informació sobre la temàtica d’aquest apartat
consulta Ajuntament Impulsa

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: