ALGUNES REFLEXIONS SOBRE PROMOCIÓ ECONÒMICA. Part 1
En el marc de la Tercera Revolució Industrial en el que estem actualment, en determinats territoris del món es dóna una elevada concentració d’activitats econòmiques d’alt valor afegit. Aquests territoris formen ecosistemes innovadors que atreuen talent i inversions en noves empreses i centres de recerca. A partir de l’experiència que ens ofereixen aquests casos es poden suggerir alguns elements de reflexió sobre com actuar per promoure l’activitat econòmica a un territori, tenint en compte les seves característiques particulars així com les actuacions que s’han dut a terme fins ara.
En l’actual context de crisi econòmica es produeixen dos fenòmens de forma simultània en el temps:
• Augmenten les necessitats de la població a nivell social, econòmic i d’ocupació
• Es redueixen els recursos públics i s’acaben els programes que finançaven les activitats públiques de promoció econòmica així com els serveis socials
Aquesta situació posa en qüestió l’actual model de promoció econòmica local basat en les agències locals creades durant els anys 1980, un model difícilment sostenible per diferents motius entre els que destaquen:
• El model actual sol tenir una estructura de costos elevada i fixa
• Tendeix a ser un model tancat en si mateix i tendeix a adoptar una praxis més reactiva que no pas pro-activa
• És poc generador de projectes i d’iniciatives innovadores. Tendeix a repetir programes i iniciatives any rere any.
• No aprofita suficientment els recursos de la societat i de l’ecosistema local. En general, sol ser un model endogàmic que no lidera processos de transformació amb els altres agents públics i privats potencialment implicats. La quàdruple hèlix de la UE sol brillar per la seva absència.
• No té capacitat per liderar transformacions territorials radicals, aquestes que són tan necessàries en l’actualitat. En general, gestiona serveis poc innovadors.
• Sol basar la seva actuació en objectius d’activitat (cursos realitzats, empreses ateses) més que en termes del que és substancial, és a dir, quins han estat els resultats obtinguts pel que fa a la contribució de l’agència de promoció econòmica al creixement econòmic del territori.
Aquest panorama planteja un gran repte a les polítiques públiques d’àmbit local, repte que mereix una resposta decidida. Aquí no hi caben mitges tintes: o seguim igual gestionant una lenta i inexorable decadència, o reaccionem reformant amb urgència l’actual sistema de promoció econòmica local.
Vegem algunes de les característiques que hauria de reunir aquest canvi.
En primer lloc, davant la crisi econòmica i de model de promoció econòmica local, cal situar la reforma en el nucli de l’agenda política local. Una nova política econòmica és possible i necessària com a base d’una nova política social. La millor política social és la que permet la creació de llocs de treball. La política de promoció econòmica local no pot circumscriure’s al que fan les corresponents regidories de promoció econòmica dels ajuntaments, sinó que ha de ser la política del territori (en majúscules) i per això ha de dependre del màxim nivell, l’alcalde o el president del consorci o l’agència territorial corresponent.
En segon lloc, a la manca de recursos públics cal respondre amb models de partenariat públic-privat i amb fórmules d’apalancament a tots els nivells territorials (Catalunya-Espanya-Europa) i estructurals (quàdruple hèlix). I això solament és possible amb un canvi de política en la qual l’agència local passi de ser “la meva agència” a ser un instrument de la societat per afavorir l’activitat econòmica d’una zona, amb independència de qui lidera o de qui executa cadascuna de les accions resultat del consens social d’un territori.
En tercer lloc, cal plantejar-se com es pot fer aquest canvi. Tres són els elements fonamentals que hauria d’incorporar el nou model:
a) La definició d’una nova estratègia. Aquesta s’hauria de centrar, d’entrada, en l’obtenció de resultats en forma de nous llocs de treball i de consolidació dels existents, amb la participació i el compromís de tots els agents del territori públics i privats (participació i compromisos reals).
b) La introducció de nous instruments. És urgent la reforma en profunditat de les actuals agències locals o territorials, en el sentit d’orientar-se cap a l’execució de la nova estratègia establerta en el punt anterior.
c) L’establiment de nous objectius. Sobretot en formació i talent, plans d’ocupació, emprenedoria, teixit productiu i projectes estratègics.
En un proper article desenvoluparem els continguts que hauria de tenir en les polítiques de promoció econòmica local, aquest canvi necessari i urgent.
.
Miquel Barceló
President d’ Innopro
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
blogimpulsa 