ELS MUNICIPIS APOSTEN PER MANCOMUNAR LA RECOLLIDA DE LES DEIXALLES I OPTIMITZAR RECURSOS

recollida sel·lectiva

Cada vegada són més els municipis catalans que deleguen la recollida de les seves deixalles a un ens supramunicipal. La crisi i els bons resultats de les experiències en marxa està portant nombroses poblacions a compartir la gestió dels seus residus per optimitzar recursos i estalviar costos.

Un dels referents a Catalunya en recollida de residus és la de la Mancomunitat La Plana, un ens supramunicipal que dóna aquest servei a dotze municipis d’Osona i un del Vallès Oriental i que aconsegueix recollir el 80% del total de residus reciclables “gràcies al sistema porta a porta que permet controlar el que reculls millor que amb els contenidors”, com explica Imma Codony, la seva gerent. La mancomunitat realitza la recollida i triatge dels residus amb “recursos propis, com el transport i el personal, i compta amb dues plantes, una d’envasos i una altra de compostatge”, un fet clau per donar el servei als municipis “a preu de cost i que aquests hagin pogut mantenir estable la taxa de deixalles els últims anys”. El més important, però, és “la proximitat i atenció immediata al ciutadà i al tècnic de cada ajuntament i la transparència”.“Si, per exemple, detectem que hi ha un lloc on es barreja el rebuig amb el material reciclable, enviem els tècnics perquè n’analitzin les raons i intentin solucionar-ho” afegeix Codony. A Osona, la resta de municipis que no estan integrats a la Mancomunitat La Plana reben el servei de recollida de residus, majoritàriament mitjançant contenidors, l’empresa mixta Recollida de Residus d’Osona, integrada pel Consell Comarcal d’Osona i l’empresa Cespa. Un d’ells és Vic que ha anunciat recentment que incorporarà el sistema de recollida porta a porta tot i que sense especificar com es farà i quan començarà.

Tona, el municipi més gran de la Mancomunitat de La Plana va ser el primer municipi a posar en marxa el porta a porta a Osona l’any 2.000 i el segon de Catalunya després de Tiana, tal com recull el web de l’Associació de Municipis Catalans per a la recollida del porta a porta. I és que des de Tona, tal com diu el Gerent de l’Ajuntament Osonenc, Pere Gordi, “es dediquen molts esforços a l’Àrea de Medi Ambient, on estan executant el Pla d’Acció d’Energia Sostenible”. “A vegades, fins i tot, aquests esforços s’han vist reconeguts a nivell de l’Estat, com és el cas de les distincions “banderas verdes” com a municipi responsable en l’àrea de residus (2008) i residus, neteja i jardineria; consum d’aigua; i consum energètic (tres de les cinc àrees possibles, 2010), atorgades per la Federación de Usuarios Consumidores Independientes de Madrid“.

Entre els municipis que formen part de la Mancomunitat La Plana, Taradell és un dels que porta més temps fent el porta a porta, concretament 10 anys, i “el segon o tercer de Catalunya amb un índex de recollida selectiva més alt, que és d’un 83% de les deixalles produïdes”, com explica Jordi Baucells, regidor de Medi Ambient. L’èxit del sistema ha portat al mateix Baucells i l’alcalde del poble, Lluís Verdaguer, a fer xerrades al País Basc per explicar-ne el funcionament. Baucells diu que la clau perquè funcioni un sistema d’aquest tipus no està tant en les campanyes de comunicació com en “donar suport i informar de manera contínua” el ciutadà. També requereix que “els polítics hi creguin i que existeixi una estructura tècnica adient”.
.
Però el cas de la Mancomunitat de La Plana i de Taradell no és únic. A Catalunya, és cada vegada més habitual veure municipis que confien la recollida de les seves deixalles en un ens supramunicipal. Un del més recents és el de quatre municipis de l’Alt Empordà, l’Armentera, Palau de Santa Eulàlia, Sant Miquel de Fluvià i Ventalló, que han començat una prova pilot de contracte mancomunat de la recollida del rebuig, coordinada des del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i que ha servit “per millorar la prestació del servei sense cap increment de cost”. Però també hi ha altres casos que, com a Osona, fa anys que funcionen. És el cas de la Mancomunitat de Municipis del Penedès-Garraf, creada al 1994, que realitza la recollida selectiva de residus a una trentena de municipis d’aquestes dues comarques i compta amb una planta de compostatge i una altra de triatge per a envasos. També hi ha qui ho fa de manera mancomunada però sense la participació d’un tercer ens, com els ajuntaments de Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall i Gallifa, al Vallès Occidental, que sumen uns 25.000 habitants i van licitar conjuntament un contracte de recollida de deixalles i el trasllat de residus per estalviar costos. En el cas de Castellar aquest fet li suposarà un estalvi anual de 60.000 euros.
.
Mancomunar un servei tan fonamental com la recollida de residus compta amb l’aval d’experts com   Sílvia Ortega Franco, Cap d’Estudis i Desenvolupament de Serveis Urbans-Urbaser, que proposa una fórmula alternativa: que un municipi pugui “assumir directament el cost del seu servei de recollida i compartir, amb els altres, les despeses de transport”, segons explica al bloc d’Ajuntament Impulsa. Perquè això sigui possible s’han de complir condicions com que les poblacions tinguin bones vies de comunicació entre elles i comparteixin el mateix sistema de recollida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

A %d bloguers els agrada això: