COM OBTENIR ECONOMIES D’ESCALA EN LA RECOLLIDA DE RESIDUS?

Aquesta és una pregunta que es poden fer molts ajuntaments, i de fet, una de les que ens van formular fa poc en la jornada que vam organitzar des d’Ajuntament Impulsa sobre “Noves Formes de Gestió de l’Administració Local”.
Per aprofundir sobre el tema hem demanat la col·laboració de Sílvia Ortega Franco, Cap d’Estudis i Desenvolupament de Serveis Urbans-Urbaser . Segons l’experiència de la Cap d’Estudis, les majors economies es troben en la mancomunació dels serveis de recollida de residus i no tant en els de neteja viària. També s’obtenen bones economies en la resta de despeses indirectes.
.
S’han de donar però, uns condicionants:
• Que els municipis tinguin entre ells bones vies de comunicació: és a dir, encara que un terme municipal toqui amb un altre, això no implica sempre una via factible de comunicació.
• Que els municipis comparteixin el mateix sistema de recollida (no cal la mateixa freqüència, però si la mateixa tecnologia)
• Els municipis han de coordinar-se i ser conscients de que comparteixen els mitjans. Si, finalment, tots volen que el seu servei es faci de 6 del matí a 12 del migdia, a la pràctica, també es doblaran els recursos.
• En el cas de la recollida, que s’inverteixi en bàscules als vehicles (de forma que es pugui individualitzar el volum recollit a cada lloc sense haver de desplaçar-se a una planta a buidar per obtenir aquesta dada)
.
A on rauen els estalvis:
• Cada municipi pot assumir directament el cost del seu servei de recollida i compartir, amb els altres, les despeses de transport. Això és interessant en municipis que tinguin menys de 4-5 tones diàries de residus. Cal tenir en compte que, com a mínim, cada viatge a l’abocador, per a la vora que estigui, serà de 45 minuts-1 hora. Si tenim 2 municipis petits separats, invertiran 2 hores en el transport. Mancomunats, 1h. A l’engròs: 90 €/h x 365 dies = 32.850 euros / 2 municipis = 16.425 euros d’estalvi per municipi.
• Cada municipi requerirà d’inversions en camions i reserves. Cada vehicle pot treballar en tres torns, amb la qual cosa, la despesa d’inversió es pot dividir, si els municipis es coordinen, en tants com torns siguin possibles. Per exemple: 2 municipis: 1 recull al matí i l’altre a la tarda, dividiran la inversió per 2. És obvi que caldrà incrementar la reserva, però la despesa d’aquesta reserva és un cost que també ha d’assumir l’Ajuntament encara que treballi sol. Les inversions poden ser el 10% del contracte quan aquest és d’un sol municipi, de forma que repartides caldrà dividir l’import total.
• Coordinació: dividir despeses d’instal·lacions, encarregats, administració, etc. Aquesta despesa pot arribar al 20% del contracte quan aquest és d’un sol municipi, de forma que repartides caldrà dividir l’import total.
.
En qualsevol cas, encara que aquesta és la tendència general. Per a fer una estimació més acurada caldrà un estudi d’una situació real.
Comments
3 Responses to “COM OBTENIR ECONOMIES D’ESCALA EN LA RECOLLIDA DE RESIDUS?”Trackbacks
Check out what others are saying...-
[…] servei de recollida i compartir, amb els altres, les despeses de transport”, segons explica al bloc d’Ajuntament Impulsa. Perquè això sigui possible s’han de complir condicions com que les poblacions tinguin […]
No seria possible que a nivell local es gestionessin tots els residus que es poden reciclar i fins i tot en alguns casos reaprofitar a través de cooperatives locals i només contractar servei de recollida pel rebutx? O contemplar també la possibilitat de gestionar a través de cooperatives locals totes les deixalles. Això potser milloraria la manera de gestionar els residus, afavoriria a prendre consciència a la ciutadania de separar millor les deixalles i generaria riquesa i treball local. A nivell local es podria gestionar el compostatge i aprofitar-lo per adobar el municipi, horts, jardins… Els mobles, alguns aparells, ferros també es podrien en molts casos restaurar i generar un mercat de material reciclat…
Hola Xavi! Estàs apuntant unes fórmules molt interessants de cara a generar ocupació i a aprofitar de forma més racional els recursos. Seria interessant saber si aquestes operacions podrien ser rentables econòmicament. Ho deixem aquí apuntat i a veure si genera un debat intern en alguns municipis. Gràcies!