RENDIBILITZAR ELS EDIFICIS, UNA DEMANDA A CRITS DE LA SOCIETAT MODERNA

Edificis productors d'energia - Ajuntament Impulsa

Els edificis són els principals consumidors energètics i emissors de CO2 de la societat moderna. En concret suposen un 40% de les necessitats energètiques de la UE. Però això que ara és així no té perquè continuar de la mateixa manera. Avui ja es poden construir edificis eficients energèticament que no consumeixin aquest alt percentatge de la nostra energia, sent fins i tot edificis independents de la xarxa de subministrament. Avui els edificis prenen protagonisme per ser peces claus per produir i emmagatzemar energia, junt amb l’aparició d’operadors virtuals que distribuiran l’electricitat sense disposar d’una central elèctrica pròpia.

I és que els experts indiquen que estem davant d’un canvi de paradigma. Davant d’una Tercera Revolució Industrial, segons el gurú americà Jeremy Rifking, que ha assessorat a alguns dels principals governants europeus com Angela Merkel, Jose Socrates o Nicolas Sarkozy , i qui fa poc obria amb interessants reflexions l’Smart Sabadell Congress. “Els edificis han de ser autosuficients, i convertir-se en productors d’energia”, deia Rifkin al Congrés “Cal canviar la normativa perquè tot aquell que pugui fer energia la pugui consumir, emmagatzemar o vendre”. També va dir que Catalunya havia de liderar aquesta revolució i va convidar als alcaldes catalans a assistir del 13 al 14 de Maig a Nord Pas de Calais perquè prenguin consciència de tot el que pot fer l’administració local davant aquest canvi.

Per altra banda, segons explicava Mercè Griera, científica de la Unidad de las TIC para el Desarrollo Sostenible de la Comisión Europea al passat BDigital Global, cal la implicació activa de les administracions locals amb la promoció de polítiques per reduir el consum energètic de les ciutats i que aquest sigui més eficient, ja que en l’actualitat les ciutats consumeixen prop del 50% de l’energia produïda a tot el món.

Ara que la taxa d’atur a Espanya arribarà al 27,01%, superant els 6 milions de persones, durant el primer trimestre de l’any, segons dades de l’Associació d’Agències Privades d’Ocupació és el millor moment per invertir en un futur millor i renovar els nostres edificis. Mitjançant la rehabilitació energètica podem crear centenars de milers de llocs de treball, estalviar costos d’energia i retallar les emissions de CO2.

Una reducció del 80% de les emissions de CO2 en 2050 objectiu de la cimera de la ONU sobre el Canvi Climàtic, del 7 al 18 de Desembre a Copenhague, és un aporta oberta a les oportunitats per construir un futur millor. Aquest és el repte al que s’enfronta el món desenvolupat si volem tenir l’oportunitat de limitar l’augment de la temperatura global mitja en tant sols 2º que poden ser devastadors per la supervivència de la nostra espècie.

I d’on ve el problema? Per una banda dels recursos limitats dels combustibles fòssils barats i biocombustibles. I de l’altra de l’imparable creixement econòmic dels països pobres, que només pot ser sostenible mitjançant l’estalvi d’energia i de les tecnologies de baixa emissió de CO2.

Actualment, al voltant del 86% de la energia mundial ve de Fonts no renovables: petroli, carbó, gas o urani. La majoria dels països productors de petroli i gas està prop d’una davallada de la producció. La meitat de les reserves de petroli estan controlades per només quatre països:  Arabia Saudita, Irán, Iraq y Kuwait. Tres países (Rusia,Irán y Qatar) són les superpotències del gas natural.

.

És el moment de la Generació distribuïda

La generació distribuïda d’electricitat és un sistema energètic descentralitzat format per diverses instal•lacions repartides pel territor i de potència més reduïda que les grans centrals.

Avantatges:

– Aquest sistema és molt més eficient ja que és més proper al punt de consum, o fins i tot al mateix lloc.

– També és més segur ja que no depèn de les incidències que puguin tenir les grans centrals de producció o les línies de transport.

– És més respectuós amb el medi ambient ja que es basa en energies netes i renovables i en instal·lacions més petites integrades al territori.

– Permet l’intercanvi net entre producció i consum d’energia dels edificis.

– Potencia l’economia local.

Convertir els edificis en mini centrals generadores d’energia El futur passa per canviar el paradigma de la generació i la gestió de l’energia creant un món sostenible energèticament. En aquest procés les ciutats tenen molt a dir perquè caldrà convertir els edificis en minicentrals generadores d’energies renovables (solar, eòliques, valorització dels residus, etc.), de manera que les ciutats, les persones puguin ser generadores d’energies renovables. A més a la llarga el cost marginal d’aquestes energies serà 0.

Actualment ja tenim la tecnologia adequada per renovar edificis antics d’una forma rentable, de manera que consumeixin molta menys energia per calefacció i refrigeració, millorant en alguns casos l’eficiència energètica en més d’un 60%.

França, Regne Unit, Irlanda i Alemanya han decidit que a partir del període 2013-2020 totes les noves llars han de ser eficients energèticament, prescindint de combustibles fòssils per les seves necessitats energètiques.

Suècia per exemple fins i tot estan construint la primera casa PlusEnergy del país. Gràcies a un bon aïllament, la llar consumirà menys energia de la que produeix.

.

Alguns ajuntaments catalans ja s’han sumat a aquesta iniciativa

L’Ajuntament de Barcelona

A casa nostra per exemple, l’Ajuntament de Barcelona ha augmentat un 146% en tres anys la producció d’energia fotovoltaica en edificis.

Un d’aquests equipaments municipals que subministren energia elèctrica a la xarxa gràcies a una planta solar fotovoltaica és el Centre Cívic de Trinitat Vella. En aquest cas l’energia que s’hi produeix s’injecta directament a la xarxa elèctrica i es ven.

El nou Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat de l’aire de Barcelona 2011-2020 proposa la instal·lació de 10 MWp més de sistemes fotovoltaics a la ciutat, impulsats principalment des de la iniciativa privada, que se sumaran als 14 MWp que genera la ciutat en l’actualitat.

Alhora, la nova ordenança regularà la instal•lació de centrals fotovoltaiques en edificis de nova planta de titularitat pública i privada de la ciutat, així com en els que estiguin afectats per rehabilitacions integrals o un canvi d’ús que afecti més del 80% de la seva superfície útil.

.

L’Ajuntament de Figueres

Un altre exemple destacable és el liderat per l’Ajuntament de Figueres, que va instal·lar 76 plaques fotovoltaïques a la plaça Catalunya que els han generat en un any més de 31.000 euros en ingressos i l’energia produïda s’ha situat en 134 MWh/any.

Això junt amb els projectes d’instal·lar plaques fotovoltaiques al sostres d’algunes escoles, o plaques al Poliesportiu per escalfar l’aigua de les dutxes, és un pas més en l’aposta del Govern municipal per a la promoció de l’energia neta i la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Un compromís que Figueres va adquirir el febrer de 2009 amb la signatura a Brussel·les del “Pacte d’Alcaldes” i en què es comprometia no només a reduir els gasos, sinó també a millorar l’eficiència energètica i en promoure l’energia renovable.

.
Altres ajuntaments s’han sumat també a aquestes iniciatives, com L’Ajuntament de Badalona que va merèixer un premi atorgat per la Diputació de Barcelona l’any 2008 com una de les millors iniciatives locals en estalvi d’energia, l’aprofitament de l’energia solar a les instal·lacions municipals de Badalona. L’Ajuntament de Cornellà que també ha promogut la instal·lació de plaques d’energia solar a alguns dels edificis de la ciutat. En concret en alguns IES i a la de la seu comarcal de CCOO o el seguidor fotovoltaic de la Deixalleria de Cornellà.  O L’Ajuntament d’Hospitalet de Llobregat, entre molts d’altres,  que també ha equipat diferents edificis municipals com el del Carrer de Cobalt, el Poliesportiu de Sanfeliu, l’escola bressol, el parc de sanejament o la piscina de la Feixa Llarga… la majoria amb energia solar tèrmica i fotovoltaica.

Poliesporttiu Sanfeliu

Poliesporttiu Sanfeliu

.

Tot i així no hem de pensar només en el parc d’edificis actual i en mesures a curt termini. Cal també emprendre canvis importants en el plantejament urbanístic de les ciutats, de forma que es prioritzi l’orientació dels edificis per tal d’aprofitar al màxim les hores de sol, fomentar la ventilació creuada i altres mesures que permetin el disseny d’edificis i equipaments amb reduït consum d’energia.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: