MUNICIPIS QUE APOSTEN PER LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA PER COMBATRE LA DESAFECCIÓ POLÍTICA
Les institucions i partits polítics lamenten cada any que hi ha eleccions la desafecció política dels ciutadans i l’elevada abstenció. Alguns ajuntaments n’han pres bona nota i han iniciat els últims anys un camí per solucionar-ho amb la creació de mecanismes de participació ciutadana aprofitant que són l’administració més pròxima a la població.
“Hi ha diferents ritmes pel que fa a l’adopció d’instruments de participació ciutadana als ajuntaments però està clar que globalment hi ha hagut un creixement important d’aquestes polítiques els últims anys”, explica Marc Majós, director de la consultora INDIC, especialitzada en implementació de processos de participació en l’àmbit de la gestió pública. Majós veu positiu l’avenç experimentat i creu que, tot i el caràcter consultiu dels òrgans, la seva acció acaba tenint “en molts casos” un efecte en les polítiques reals dels ajuntaments. Algunes poblacions s’han dotat fins i tot de plans directors de participació ciutadana per poder ordenar i donar un sentit a totes les iniciatives.
La participació dels ciutadans en la gestió de govern municipal es vehicula a través d’instruments, permanents o transitoris, com els consells municipals -“el més clàssic”, com afirma Majós-, jornades, consultes o bé mecanismes més individuals com les noves tecnologies, etc. Però també ha trobat aliats en projectes com els plans de mobilitat “que en el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona va comptar amb la participació de diferents col·lectius i es va vincular a projectes educatius”, com apunta Majós, o bé en normatives com la llei de barris que ha permès incorporar la veu de la ciutadania en temes urbanístics i de gestió d’equipaments de poblacions com Sant Boi, Cambrils i Cardona. En aquesta última, per exemple, els veïns i entitats han pogut participar en la definició dels usos del nou Centre Cívic. També a Manlleu l’Ajuntament va plantejar als seus veïns ara fa uns quatre anys quin tipus de plaça preferien al centre de la població i, més recentment, ha fet una consulta entre els veïns de la plaça on es feia l’antic mercat del dilluns per tal d’escollir-ne el nom. El municipi osonenc té com a projecte participatiu “més consolidat” el programa de TempsxTemps”, que facilita l’intercanvi gratuït de serveis, coneixements i habilitats entre els seus habitants, com explica Maria Carme Valls, regidora de Participació Ciutadana que entén la participació ciutadana com “una cosa transversal amb la resta d’àrees” i creu que s’ha “d’anar cap a models de govern obert per donar resposta a una ciutadania participativa i corresponsable”.
La majoria de poblacions que aposten decididament per la participació ciutadana solen comptar amb una regidoria específica i polítiques definides en aquest àmbit. És el cas de Manlleu, Cardona i també de Figaró, petita població del Vallès Oriental de poc més de 1.000 habitants que ha estat agafada com a exemple a seguir per països com Polònia i Portugal per com va gestionar la participació ciutadana per elaborar el Pla d’Actuació Municipal (PAM), que fixa les prioritats inversores. La població vallesana fins i tot s’ha dotat d’un reglament que regula i descriu tots els mecanismes de participació ciutadana i on aposta per “un nou model en el qual siguin els ciutadans els que prenguin les decisions clau en política municipal”. Des de 2003, el municipi ha organitzat dues “consultes ciutadanes, sobre la grafia del nom del municipi i sobre la posició de l’ajuntament per la independència de Catalunya; quatre Consells de Poble i s’han fet vuit edicions dels pressupostos participatius (estem fent la que fa nou) i dos processos d’elaboració del PAM”, com explica Lluc Pelàez, el seu alcalde. La resposta de la població se situa sobre “un 25-30% de participació en votacions de pressupostos” i “en unes 70 persones en els Consells de Poble més concorreguts (10% del cens)”.
Per la seva banda, l’Ajuntament de Barcelona ha volgut fer recentment un pas endavant creant l’Observatori de la Participació Ciutadana que neix “amb la voluntat de potenciar els instruments de participació, amb l’objectiu de fer-la més eficient i eficaç” i “enfortir i millorar la relació entre la ciutadania i l’Administració”. L’òrgan incorpora experts de reconegut prestigi “que ajudaran a fer el seguiment de les polítiques de participació ciutadana i de la realitat social de la ciutat”, com el sociòleg Manuel Castells, el politòleg Xavier Pastor i la psicòloga social i experta en xarxes socials, Dolors Reig. D’aquesta manera, Barcelona vol reforçar el lideratge de l’Observatori Internacional de la Democràcia Participativa, la xarxa de ciutats més gran en matèria de participació ciutadana.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
blogimpulsa 