EL MÓN 2.0 COM A ESTRATÈGIA DE GESTIÓ DELS ESPAIS PÚBLICS
.
Les xarxes socials estant tenint un paper transcendental en la política, no només com a fonts per informar i promocionar projectes i activitats polítiques, sinó també com a mitjà per incentivar la participació ciutadana, un aspecte que en la societat actual està adquirint molt protagonisme (pensem, per exemple, en les mobilitzacions en els països àrabs).
Si entenem l’espai urbà com una entitat territorial en la qual hi conviuen residents, turistes, persones que s’hi desplacen diàriament per treballar o estudiar, etc., veurem que les estratègies d’actuació en aquests llocs han d’involucrar a tots agents que en fan ús, és a dir, han de ser polítiques de responsabilitat compartida.
L’existència de les noves tecnologies de la informació ha millorat considerablement el grau d’eficiència de les iniciatives de les administracions, permetent que la ciutadania pugui expressar opinions i valoracions sobre els seus espais de vida quotidians. Així doncs, la participació ciutadana permet una cogestió dels llocs basada en l’acord entre la població i les administracions.
.
Posem ara alguns exemples d’aquesta forma de diàleg en xarxa:
– La ciutat dels detalls d’Olot: es tracta d’un lloc web municipal (http://e-form.olot.cat), en funcionament des del 3 d’octubre del 2011, a través del qual qualsevol persona pot fer peticions i queixes referides als espais públics, com ara sobre l’enllumenat, la senyalització viària, l’estat del paviment o del mobiliari públic.
– El Projecte Patrimoni 2.0 de Sant Just Desvern: és un bloc (desverncultura.wordpress.com) que actua com a espai de comunicació i participació obert a tots els ciutadans, entitats i col·lectius de Sant Just Desvern.
– “El contenedor electrónico interactivo del municipio de Jun”: el consistori d’aquest municipi andalús compta amb un servei interactiu, al qual s’accedeix des de la pàgina web http://www.ayuntamientojun.org/cedj), en el qual els ciutadans poden conèixer, visualitzant fotografies i vídeos, els projectes del municipi.
– Open Data de Pamplona: aquest portal web (http://www.pamplona.es/verpagina.asp?idpag=1519) de la capital de Navarra permet a qualsevol empresa o particular accedir, fàcilment, a diverses dades i explotar-les per necessitats informatives o per interessos comercials. Qualsevol ciutadà pot participar-hi mitjançant la bústia de suggeriments habilitada.
– “SmartSantander”, la ciutat intel·ligent: aquest projecte, que començà al setembre del 2010 i que finalitzarà el setembre de 2013, té com a objectiu principal dissenyar, desplegar i validar una plataforma de 12.000 dispositius (sensors, captadors, càmeres i pantalles terminals mòbils) de transmissió d’informació als ciutadans sobre el tràfic, les places d’aparcament públiques lliures, el transport públic, l’assistència social, etc.
– Els guals permanents d’Orihuela i els codis QR: aquesta ciutat alacantina està implantant (amb previsió de finalitzar-ho el 31 de març d’aquest 2013) una nova senyalització en formats de codis QR per tal que els conductors i veïns de la localitat puguin comprovar en pocs segons si la placa de gual és autèntica i si està en vigor.
Així doncs, podem acabar dient, sense cap mena de dubte, que la nova política és i serà una “política 2.0”, en la qual els projectes s’han de confeccionar de manera col·laborativa, a través d’espais virtuals de contacte i debat (blogs, Twitter, Facebook…).
blogimpulsa 