blogimpulsa

Els sistemes de pressurització s’han convertit en una opció que els projectistes cada cop tenen més al cap per garantir unes condicions adequades de seguretat en l’evacuació dels edificis que dissenyen. Paral·lelament, l’evolució de la reglamentació i de la normativa d’aplicació ha acompanyat aquesta tendència. La norma UNE EN 12101-6 és la norma vigent que cal considerar per al disseny de sistemes de pressurització de vies d’evacuació, segons el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) i la guia tècnica d’aplicació del Reglament de Seguretat Contra Incendis als Establiments Industrials (RSCIEI).

Des de la publicació, el coneixement d’aquesta per part dels projectistes i instal·ladors, així com el disseny dels sistemes de pressurització ha anat progressivament en augment. Tot i això, hi ha alguns aspectes de la norma com la selecció de la classe de sistema de pressurització en funció de les característiques de compartimentació de l’edifici, de l’objectiu del sistema de pressurització (evacuació o actuació de bombers) i del tipus d’evacuació prevista per a el mateix (només de la planta de l’incendi, per fases o simultània) que de vegades no es tenen en compte en el disseny i que són determinants.

La norma d’àmbit europeu esmentada detalla els requeriments per als sistemes de pressió diferencial, permetent el dimensionament del sistema de pressurització per a 6 tipus de sistemes en funció de quin sigui l’objectiu del mateix, objectius que van des de permetre l’evacuació segura només dels ocupants que ocupin la planta afectada per l’incendi (sistema classe A) fins a permetre una més eficaç i segura intervenció per part dels bombers en condicions de foc molt avançat (sistema classe F), sent responsabilitat del dissenyador la selecció del sistema més adequat a cada cas:

Sistema classe A: Per a mitjans de fuita. Defensa in situ: Les condicions de projecte es basen a assumir que l’edifici no serà evacuat, tret que estigui directament amenaçat per l’incendi. El nivell de compartimentació del foc és normalment segur per als ocupants que romanen dins de l’edifici.

Sistema classe B: Per a mitjans d’escapament i lluita contra incendis: Es pot utilitzar un sistema de pressió diferencial de classe B per reduir al mínim les possibilitats de contaminació greu per fum dels llocs de control contra incendis durant les operacions dels mitjans per a evacuació de persones, i dels serveis d’extinció.

Sistema classe C: Per a mitjans d’escapament mitjançant evacuació simultània: Les condicions de disseny dels sistemes de classe C es basen en cas que tots els ocupants de l’edifici siguin evacuats simultàniament en activar-se el senyal d’alarma d’incendi.

Sistema classe D: Per a mitjans de fuita. Risc persones adormides: Els sistemes classe D estan concebuts per a edificis els ocupants dels quals poden estar dormint, per exemple, hotels, albergs i internats.

Sistema classe E: Per a mitjans d’escapament, amb evacuació per fases: El sistema classe E s’aplica a edificis on l’evacuació en cas d’incendi es fa de forma escalonada, o per fases.

Sistema classe F: Sistema contra incendis i mitjans de fuita: El sistema de pressió diferencial classe F s’aplica per reduir al mínim les possibilitats de contaminació greu per fums a les caixes d’escala emprades pels Serveis d’Extinció, tant durant els processos d’evacuació de persones, com durant l’actuació contra incendis dels serveis esmentats.

Per a tots els sistemes possibles s’estableixen almenys les dues situacions esmentades que es poden presentar durant un incendi amb relació a la situació de la via d’evacuació:

a) Estant totes les portes de la via d’evacuació tancades (sistemes D, C i E): en aquest cas cal un requeriment de pressió addicional consistent a disposar d’un diferencial de pressió entre la via protegida i les zones no pressuritzades de 10 Pa en cas que la porta de sortida final a l’exterior de la via d’evacuació estigui oberta. En aquest darrer escenari la diferència entre una i altra classe de sistema rau en el nombre de portes que es consideren obertes a l’escala a més de la porta de sortida final.

b) En produir-se l’obertura d’una porta a la planta afectada per l’incendi: en aquest cas cal disposar d’un cabal d’aire a través d’aquesta porta que permeti evitar l’entrada de fum a la via d’evacuació, per a la qual cosa exigeix una determinada velocitat de pas d’aire per aquesta (0,75 m/s per a sistemes l’objectiu dels quals és l’evacuació de persones, i 2 m/s per a sistemes l’objectiu dels quals és la intervenció de bombers). La diferència entre les diferents classes de sistema es basa tant en el requeriment de velocitat de l’aire a la porta oberta a la planta de l’incendi, com el nombre de portes obertes a l’escala.

La selecció de la classe de sistema de pressurització determinarà el cabal de disseny de la instal·lació, el qual afectarà tots els elements que conformen el sistema de pressurització (unitat de ventilació, conductes de distribució, unitats terminals d’impulsió i sistema d’extracció del aire de l’edifici).

En conclusió, el dimensionament correcte del sistema i la selecció de la classe de sistema és de vital importància per al funcionament correcte del sistema de pressurització en cas d’incendi.

Autor: Miguel García Mateo, Enginyer de control de fums i HVAC i responsable de projectes a SODECA, S.L.U.

MICROLEARNINGS SOBRE PRESURITZACIÓ

Aquest article forma part del programa gratuït de microlearnings sobre pressurització iniciat el 7 d’octubre passat. En total està format per 3 sessions de 30 minuts, a càrrec d’especialistes, la millor oportunitat per descobrir els avantatges de la pressurització de vies d’evacuació.

-SESSIÓ 2: 4 de novembre. Pressurització de vies d’evacuació. Càlcul per al dimensionament del sistema. LINK per a la inscripció: http://ow.ly/cbY450GlUcG

-SESSIÓ 3: 25 de novembre. Pressurització de vies d’evacuació. Components del sistema. LINK per a la inscripció: http://ow.ly/nKtu50GlUlV

PER A MÉS INFORMACIÓ