blogimpulsa

Els centres especials de treball (CET) són empreses que asseguren un treball remunerat a les persones amb discapacitat i garanteixen la seva integració laboral. Es regulen pel que estableix el Reial decret 2273/1985, de 4 de desembre. Com a la resta d’empreses el seu objectiu és productiu però la seva funció és social. La plantilla dels CET ha de comptar amb un mínim del 70 per cent de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior a un 33 per cent. Els treballadors i treballadores dels CET poden ser persones amb discapacitat intel·lectual, física, sensorial o malaltia mental.

La legislació marca que les administracions públiques estan obligades a reservar una part de la seva contractació a Centres Especials de Treball i Empreses d’Inserció i han de fixar les quanties mínimes pressupostàries reservades per a elles. Aquesta regulació s’adequa a les directives de la Comissió Europea que inclouen en la contractació pública qüestions com la inclusió laboral de persones o col·lectius amb especials dificultats per trobar feina, l’equitat de gènere o el comerç just. La finalitat és promoure un creixement sostenible i inclusiu.

La Taula del Tercer Sector ve impulsant i defensant fa anys que una part de la contractació pública general es dugui a terme amb aquestes entitats socials. Mitjançant la contractació reservada i el clausulat social, cada cop més Administracions Públiques compren o contracten una part dels seus serveis als CET. Tot i així, un informe de la Taula del Tercer Sector del 2019, va concloure que menys de l’1,5% de la contractació dels ajuntaments va a parar a centres especials de treball o empreses d’inserció, que donen feina a persones en situació o risc d’exclusió social. Per això, demanen més implicació dels consistoris per augmentar aquesta xifra.

A forma de resum aquest estudi remarca que:

• El preu continua sent un factor determinant en els criteris d’adjudicació dels contractes municipals per davant dels que prioritzen la qualitat dels projectes, amb més d’un 50% del pes de l’adjudicació en el conjunt dels expedients.
• Barcelona acapara el 54% dels contractes i el 61% de l’import.
• Bona part de la contractació reservada és per a serveis de jardineria. En el cas de Barcelona, aquests són més del 70% del contractes reservats i més del 65% en la resta de municipis analitzats. En segon lloc, i força menys lluny, hi ha els serveis de recepció.
• La major part dels contractes reservats són plurianuals. Més de la meitat són de 2 anys i un 21% són d’un any.
• És un tipus de contractació que afavoreix especialment les entitats socials i les empreses d’economia social per sobre de les empreses amb finalitats lucratives (més d’un 60% a Barcelona i més d’un 90% a la resta de municipis analitzats).

Segons, Lluis Palenzuela, Director general de l’Heura CET, “les empreses estan més conscienciades que les administracions, a nivell de responsabilitat social corporativa, a inserir persones amb discapacitat intel·lectual o funcional en la seva organització”. Pel directiu, probablement això es degui a que les empreses han fet seu el missatge de retornar a la societat una part del què la societat els aporta.

La Covid ha destruït aquest teixit tant vulnerable

Amb l’actual pandèmia la contractació dels Centres Especials de Treball s’ha reduït un 25% amb la qual cosa s’ha tornat a nivells del 2014. “Tornem a estar a la casella de sortida”, confirma Palenzuela. I és que a dia d’avui ja són més de 25.000 les persones amb discapacitat que estan a l’atur.

Així doncs, empreses i administracions tenim un repte per endavant els propers anys, el repte de fer un món més solidari i inclusiu.

Per a més informació: