LA QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR MÉS ENLLÀ DE LA PANDÈMIA

Posted by blogimpulsa, el blog líder en el sector d' equipaments i serveis municipals on 15 Juny, 2021 · Feu un comentari

L’arribada de la pandèmia provocada per la COVID-19 ha incrementat substancialment l’interès i la preocupació per la qualitat de l’aire a l’interior dels edificis. No obstant això, és una problemàtica que ja existia amb anterioritat i que seguirà generant reptes per a la societat i les autoritats quan tot passi.

La Qualitat de l’Aire Interior (CAI) fa referència als nivells de contaminants presents en l’aire de l’interior dels edificis i pretén establir una relació directa entre aquests i la salut i el confort de la societat. La millora de les condicions de vida ha tingut com a resultat que les persones passem un temps cada vegada més gran en espais interiors per a activitats laborals i d’oci. Aquesta modificació en les conductes socials, unida a la utilització de noves tècniques i materials de construcció, ha fet que apareguin nous contaminants i que alguns es troben en concentracions molt elevades en els espais interiors.

Malgrat aquests fets, fins fa no gaire se li ha prestat més atenció a la qualitat de l’aire exterior. S’han organitzat projectes i protocols internacionals per lluitar contra els gasos d’efecte hivernacle, els contaminants responsables del forat de la capa d’ozó o els compostos precursors de la pluja àcida. El protocol de Kyoto (1997) està considerat com una fita històrica en la lluita mundial i conjunta contra la contaminació atmosfèrica. L’acord, ratificat per 187 països, va tenir com a principal objectiu l’adopció de mesures per reduir l’emissió dels principals gasos d’efecte hivernacle. Aquest primer pas va tenir la seva evolució en l’Acord de París (2015), que va significar l’establiment de mesures globals en la lluita contra l’escalfament global i el canvi climàtic.

Un altre problema en què la societat i les institucions han posat el focus des de fa molt temps és el dels accidents de trànsit. No obstant això, es produeixen moltes més morts relacionades amb la contaminació exterior que les provocades per accidents de trànsit. Segons un informe publicat l’any 2016 per l’Agència Mediambiental Europea (EEA, per les seves sigles en anglès), l’any 2013 es van produir 70.000 morts prematures a Europa a causa de la sobreexposició a diòxid de nitrogen (NO2). Durant el mateix període, la CARE (Community Road Accident Database) xifra en 26.000 les morts degudes a accidents de cotxe. A més, alguns estudis estimen la xifra global de morts relacionades amb la contaminació de l’aire en més de 400.000 persones a l’any a Europa.

Encara que les dades són clares, les estratègies per reduir la mortalitat relacionada amb aquests successos han estat ben diferents. Quants anuncis de conscienciació de la DGT recordes haver vist? I quants per conscienciar sobre la importància de reduir la contaminació a les grans ciutats?

La mala qualitat de l’aire interior està relacionada amb múltiples problemes per a la salut: des cefalees, sequedat als ulls i molèsties a la gola fins a malalties pulmonars i cardiovasculars. També s’ha relacionat de manera inequívoca amb la baixada del rendiment escolar i laboral. Concretament en l’entorn laboral, hi ha hagut al nostre país alguns exemples notoris de problemes de salut associats a la mala qualitat de l’aire dels edificis.

Un d’aquests exemples és l’existència d’Edificis Malalts i els problemes de salut associats a aquests espais, agrupats sota el terme de Síndrome de l’Edifici Malalt (SEE). Es coneixen com Edificis Malalts aquells en els quals almenys el 25% dels seus ocupants presenten malalties i símptomes associats a la mala qualitat de l’aire interior. Aquests símptomes solen donar-se amb més assiduïtat en edificis de nova construcció o acabats de remodelar.

Alguns materials com la silicona i determinats plàstics poden ser responsables de l’emissió de compostos orgànics volàtils (COV). Aquesta emissió pot prolongar-se durant mesos i fins i tot anys i causar greus problemes de salut si el sistema de ventilació i tractament de l’aire no ha estat ben dissenyat. Un dels símptomes més comunament associats a aquests espais és la lipoatròfia semicircular, que es caracteritza per la pèrdua de teixit gras sota la pell en forma de semicercles. També s’han registrat afeccions respiratòries, migranyes, irritació i fatiga. Aquests problemes de salut relacionats amb Edificis Malalts tenen relació, en general, amb l’acumulació d’electricitat estàtica, la ventilació insuficient i un dèficit en la humitat relativa de l’ambient.

La Torre Agbar i l’edifici de Gas Natural a Barcelona, l’edifici de Telefónica a Madrid o la Ciutat de la Justícia de Màlaga són algunes de les edificacions que han estat relacionades amb la Síndrome de l’Edifici Malalt en els últims anys.

Una altra problemàtica relacionada amb la mala qualitat de l’aire en interiors, que ha tingut molta repercussió a Espanya, ha estat la de l’amiant. Sovint es coneix com amiant o asbest a un conjunt de fibres amb origen mineral de gran fortalesa i resistència. És un material ignífug i barat que es va utilitzar tradicionalment com a aïllant en la construcció. Aquest material no resulta perillós mentre es trobi de la manera compacta per la qual va ser dissenyada. No obstant això, pot causar nombrosos problemes de salut si s’allibera a causa del trencament de l’estructura original. Les fibres que composen l’amiant són d’una mida molt petita (3 micres), de manera que poden quedar suspeses en l’aire interior durant llargs períodes de temps i ser inhalades pels éssers humans. El contacte amb aquestes fibres pot tenir efectes nefastos per a la salut de les persones, que van des de la asbestosi o fibrosi pulmonar fins al càncer pulmonar i de laringe. Tot i estar prohibida la seva utilització a Espanya des de 2002, es calcula que encara queden gairebé 3 tones per retirar a casa nostra. Un dels casos més sonats relacionats amb l’amiant ha estat el del Metro de Madrid, amb nombrosos afectats per asbestosi entre els seus treballadors i a la xarxa encara queda una quantitat considerable d’amiant per retirar.

Aquests són només alguns dels casos més coneguts, però la mala qualitat de l’aire interior afecta diàriament a milions de persones a casa seva, en els seus treballs o en els seus locals d’oci. Afeccions que considerem comuns com les cefalees, l’excés de fatiga i les molèsties respiratòries tenen una gran influència en la productivitat i l’estat d’ànim de les persones i podrien evitar-se si s’apliquessin solucions eficaces de tractament de l’aire interior.
A Espanya hi ha legislació específica per a controlar la qualitat de l’aire interior. En el cas dels habitatges està recollida en el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) i, per a altres espais interiors, podem trobar-la en el Reglament de les Instal·lacions Tèrmiques dels Edificis (RITE). No obstant això, com hem pogut veure en els exemples exposats anteriorment, aquesta legislació no resulta prou eficaç per controlar i evitar els problemes de salut derivats de la mala qualitat de l’aire interior.

Un dels punts febles de la legislació és que en cap moment recull l’obligatorietat de monitoritzar la qualitat de l’aire a l’interior dels edificis. En l’actualitat existeixen dispositius capaços de mesurar, en temps real i amb gran precisió, determinats paràmetres com la temperatura, la humitat, el CO2, les partícules en suspensió i els compostos orgànics volàtils (COV) presents en l’ambient.

El monitoratge de la qualitat de l’aire interior en temps real ens permet anticipar-nos a episodis de contaminació puntuals i solucionar el problema abans fins i tot que es produeixi. A més, és una forma fantàstica de conscienciar les persones de la importància de les bones pràctiques en matèria de ventilació, filtració i desinfecció de l’aire i permet augmentar la seva seguretat i la seva confiança en l’aplicació d’aquestes solucions.
En resum, podem concloure que la millora qualitat de l’aire interior i el seu monitoratge ha de ser un dels cavalls de batalla d’aquesta dècada, tant per a la societat com per a les institucions. Perquè tenir cura de l’aire que respirem seguirà sent imprescindible més enllà de la pandèmia.

Autor: Carlos Martínez, tècnic especialista en qualitat de l’aire interior de SODECA IAQ

SI VOLS SABER MÉS SOBRE LA IMPORTÀNCIA DE LA QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR

INSCRIU-TE AL PROGRAMA DE SESSIONS DE MICROLEARNING DE SODECA IAQ

Aquest article complementa la primera sessió de el programa mensual de microlearning de SODECA IAQ, la divisió especialitzada en qualitat de l’aire interior de SODECA. Una formació on-line dirigida a tots els sectors interessats en conèixer millor els paràmetres que intervenen en el correcte tractament de l’aire en espais tancats.

Sessions de mitja hora, on es tracten conceptes que influeixen en el confort, benestar i salut de les persones, així com també la normativa que afecta els edificis, com el RITE.

SODECA IAQ ofereix fins a finals de juliol 4 sessions de microlearning a càrrec de Carlos Martínez, especialista tècnic en qualitat de l’aire interior, que presenta els elements que són imprescindibles per aconseguir un ambient segur, confortable i lliure de patògens.

Després d’aquesta primera sessió, corresponent a el mes de maig, la seguiran les següents temàtiques i dates.