EL CAMÍ FINS A UN 2050 SENSE EMISSIONS
La Agencia Internacional de la Energía (AIE) va publicar el passat més de maig (2021) la seva estratègia per arribar a un 2050 sense emissions. En aquest enllaç trobareu tots els detalls de l’estudi i el podreu descarregar. El sector energètic és el principal responsable de les mateixes ja sigui directament generant energia elèctrica a través de la combustió de carbó o gas, ja sigui com a combustible pel transport amb refinats del petroli o per l’ús industrial en processos productius. Ens trobem davant el sector clau alhora de definir l’estratègia per viure en un món sense emissions que ens permeti limitar l’augment de la temperatura del planeta en 1,5Cº per tal d’evitar els efectes més perversos associats al canvi climàtic.
La situació actual és especialment decebedora i ens situa al límit a partir del qual començar emprendre accions significatives per intentar que la temperatura no superi un augment de 2Cº. Tot i els compromisos de reducció d’emissions dels diferents països en les darreres dècades, les emissions han augmentat un 60% d’ençà que es va signar el “Protocol de Kioto” al 1992 per la seva reducció.
L’Estudi, segons els seus autors, és el primer anàlisi exhaustiu sobre com passar a un sistema d’energia neta al 2050, alhora que es garanteix un subministrament d’energia estable i assequible, es proporciona accés universal a l’energia i es permet un creixement econòmic robust. Estableix una via rendible i econòmicament productiva, que dóna lloc a una economia energètica neta, dinàmica i resistent, dominada per energies renovables com la solar i l’eòlica en lloc de combustibles fòssils.
Les principals claus que apunta l’estudi per arribar a un 2050 sense emissions, passen per les renovables, el vehicle elèctric, la eficiència energètica i la necessitat d’innovació. Complir els objectius implica, per exemple, la construcció d’un parc solar diari a nivell global, la retirada de la venta de vehicles de combustió a 2035 i la prohibició de fer servir carbó per generar electricitat al 2040, entre d’altres.
En definitiva, els autors de l’estudi proposen una transformació del sector energètic sense precedents. Aquest canvi passa pels punts anunciats, però també requereix d’un canvi de model que apropi la gestió i la producció d’energia a l’àmbit municipal. El desenvolupament de parcs solars d’escala humana vinculats als consums municipals i la gestió de l’energia a través de comunitats energètiques. Hem de passar a un model energètic distribuït on tothom pugui prendre consciencia de la urgència d’emprendre accions i ser partícip de la transformació del sector energètic. En aquest model distribuït, el ciutadà/consumidor té veu i vot, pot decidir i fer possible el canvi a partir de milions de petites decisions. La reducció d’emissions no ha estat mai tan possible com ara, ja que no només depèn de la decisió de grans corporacions si no del que fem cadascú de nosaltres. Un model energètic amb lògica municipal dona especial rellevància al paper dels Ajuntaments que veuen amplificat l’impacte de les seves accions de transició energètica i poden impulsar el canvi plantant la llavor que exemplifiqui als veïns i veïnes el camí a seguir.
Podeu mirar el següent vídeo per una explicació detallada del que significa la transició energètica cap a un model renovable i distribuït.
Xavier Massa 27/05/2021
Per a més informació:
blogimpulsa 