PLENS TELEMÀTICS SÓN POSSIBLES A LA «NOVA NORMALITAT»?
Tot i que la celebració de sessions dels òrgans col·legiats a través de mitjans telemàtics constitueix una demanda que venia de lluny, ha hagut de ser una pandèmia la que l’ha fet possible per la via de Reial decret llei. Així, amb la modificació de la LRBRL, mitjançant l’addició d’un apartat tercer a l’article 4 de la normativa bàsica pel Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19, davant la impossibilitat declarada de reunions presencials com així afirmava la justícia «el jutjat suspèn el ple presencial de l’ajuntament de Lleó».
Però ara que comença a parlar-se de “nova normalitat” sorgeix la pregunta
.
Es podrà seguir fent ús d’aquesta modalitat una vegada aixecat l’estat d’alarma?
El primer que cal dir és que encara que la modificació no es preveu com una mesura limitada a la vigència de l’estat d’alarma per la COVID19, sí que es recull com una possibilitat extraordinària que només s’activa davant la concurrència d’uns determinats supòsits:
-situacions excepcionals de força major, de greu risc col·lectiu, o catàstrofes públiques que impedeixin o dificultin de manera desproporcionada el normal funcionament de el règim presencial de les sessions dels òrgans col·legiats de les entitats locals,
-que s’apreciï la concurrència de la situació descrita per l’alcalde o president o qui vàlidament els substitueixi a l’efecte de la convocatòria d’acord amb la normativa vigent,
-que els seus membres participants es trobin en territori espanyol i
-que quedi acreditada vàlidament la seva identitat.
Per això, un cop finalitzada la vigència de l’estat d’alarma i en la mesura que les recomanacions sanitàries segueixin fixant mesures com ara les distàncies de seguretat, podran celebrar sessions telemàtiques dels òrgans de govern local mentre el seu desenvolupament en règim presencial segueixi suposant un risc col·lectiu, però no quan deixi de concórrer aquesta circumstància. Resulta obvi que la reforma legal s’ha quedat curta.
Però al marge d’aquest tema, no hem d’oblidar que en l’àmbit local una àmplia varietat d’òrgans col·legiats, no només els de govern, com són les comissions informatives, els consells sectorials o les meses de contractació, que, per no tractar-se d’òrgans de govern no es trobaven exclosos de la regulació de la LRJSP. En aquest cas, al no trobar-se afectats per l’exclusió legal el seu funcionament era, és i serà, després de la situació de l’estat d’alarma, i de les situacions excepcionals contemplades, possible el seu funcionament electrònic i, a distància, és a dir, que no els afecta d’una manera directa la modificació legal, a canvi, ha facilitat l’habilitació dels mitjans per fer-ho possible, un incentiu que abans no existia. En aquests supòsits per establir les normes que regeixin aquesta modalitat caldrà estar, a més de al que estableixi la regulació bàsica a les normes reglamentàries que hagi pogut aprovar la respectiva entitat local.
Al marge d’aquest tema, no hem d’oblidar que en l’àmbit local una àmplia varietat d’òrgans col·legiats, no només els de govern, com són les comissions informatives, els consells sectorials o les meses de contractació, que, per no tractar-se d’òrgans de govern no es trobaven exclosos de la regulació de la LRJSP. En aquest cas, al no trobar-se afectats per l’exclusió legal el seu funcionament era, és i serà, després de la situació de l’estat d’alarma, i de les situacions excepcionals contemplades, possible en termes de funcionament electrònic i a distància, és a dir, que no els afecta d’una manera directa la modificació legal, a canvi, ha facilitat l’habilitació dels mitjans per fer-ho possible, un incentiu que abans no existia. En aquests supòsits per establir les normes que regeixin aquesta modalitat caldrà estar, a més de al que estableixi la regulació bàsica, a les normes reglamentàries que hagi pogut aprovar la respectiva entitat local.
.
És un problema i ho saben …
El dubte es reforça, a més, perquè el Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, no contempla l’horitzó de continuïtat a les sessions telemàtiques dels òrgans col·legiats locals en el període conegut com de “nova normalitat”. I el tema no és irrellevant, perquè no es pot argumentar que l’autor de la norma no té en ment aquest tipus de problemàtica, perquè en la seva Disposició final quarta, modificació del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19 modifica el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19 estableix una previsió específica per
-les sessions dels òrgans de govern i d’administració de les associacions, de les societats civils i mercantils, del consell rector de les societats cooperatives i del patronat de les fundacions
-les juntes o assemblees d’associats o de socis
-La mateixa regla és aplicable a les comissions delegades i a les altres comissions obligatòries o voluntàries que tingués constituïdes.
permetent que puguin celebrar-se per videoconferència o per conferència telefònica múltiple, sempre que tots els membres de l’òrgan disposin dels mitjans necessaris, el secretari de l’òrgan reconegui la seva identitat, i així ho expressi en l’acta, fins al 31 de desembre de 2020.
Per què per aquestes entitats si i per als òrgans de govern local no? Si algú ha detectat que cal habilitar legalment a aquestes entitats per poder seguir celebrant sessions per mitjans electrònics, com és possible que no apliqui el mateix raonament en el cas dels òrgans col·legiats de govern de les entitats locals. Francament, ho ignoro, però a la vista del que ha succeït en els últims mesos amb profusió de normes i noves modificacions de les normes, em quedo amb el més important: encara es pot esmenar, qualsevol dia al BOE podria donar-nos la sorpresa.
.
Fent memòria i mirant a el futur
El tema porta donant voltes fins i tot al Congrés un temps. A la XII Legislatura el Grup Parlamentari Socialista presentava Proposició de Llei per a la reforma de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, per permetre el vot telemàtic dels regidors en ajuntaments i diputacions provincials, en supòsits de baixa per maternitat, paternitat, embaràs i malaltia greus. (122/000100), presentada el 2017.05.19, qualificada el 2017.05.29 Presa en consideració des 2017.09.08 fins 2019.03.05 i conclosa – (Caducada) des 2019.03.05 fins a 27 / 03/2019.
En aquest cas, la Proposició proposava modificar l’article 46, apartat 2, lletra d) LRBRL en els següents termes establint que els membres de les corporacions, podran en casos de justa causa de maternitat o paternitat, així com els d’embaràs o malaltia greu que impedeixi la seva assistència a la sessió, i prèvia justificació davant el Secretari de la Corporació, emetre el seu vot mitjançant un procediment telemàtic.
En aquest mandat, abril 2020, ha estat el Grup Parlamentari Popular el que ha presentat Proposició de llei per a la modificació de la LRBRL proposta amb l’afegit d’aquells supòsits en què concorrin altres circumstàncies excepcionals que impedeixin la presència física dels mateixos en les sessions d’aquests òrgans, proposant la modificació de l’article 46, apartat 1, en els següents termes, en el que a aquest tema respecta, que contemplava més de l’emissió de vot telemàtic per part dels membres de les corporacions, en els casos d’embaràs , maternitat, paternitat o malaltia greu que impedeixin la seva assistència a Ple presencial de la corporació podran emetre el seu vot per procediment telemàtic.
A aquests s’afegeix un suposat nou, de concurrència de circumstàncies excepcionals que impedeixin a la majoria dels seus membres acudir presencialment, els òrgans col·legiats es poden constituir, convocar, celebrar les seves sessions, adoptar acords i remetre actes tant de forma presencial com a distància, amb un matís, llevat que el seu reglament intern reculli expressa i excepcionalment el contrari.
Proposta de lege ferenda
Estant d’acord amb el caràcter d’òrgan representatiu de Ple de la Corporació, que constitueix una de les màximes expressions d’obertura dels governs a la ciutadania, i que, fins i tot al milhabitantisme i en molts altres municipis, permeten la participació directa els ciutadans per transmetre les seves inquietuds i expressar la seva opinió, cal dir que el format electrònic no ha de representar un obstacle, ni tampoc probablement molts dels Plens vulguin substituir el format presencial pel telemàtic. Sense perjudici que hi ha altres òrgans de govern com la Junta de Govern Local que s’adapten a la perfecció en el seu funcionament a el format digital.
Per ells hi ha d’haver aquesta opció amb independència de situacions personals puntuals i de situacions col·lectives excepcionals. És necessària la modificació de la LRBRL no només perquè sigui possible la celebració telemàtica de sessions dels òrgans col·legiats de govern local fins al 31 de desembre de 2020, sinó amb caràcter general, subjecte, a l’igual que en el règim presencial, a totes les garanties legals. Després serà, cada entitat, la qual valorarà les circumstàncies en les quals operarà una modalitat o una altra, al marge de situacions personals que facultin el recurs a el vot telemàtic.
Les eines digitals formen part del dia a dia en la gestió pública i els òrgans de govern local no haurien d’estar al marge. Més enllà d’aquest escenari extraordinari que ens ha tocat viure com a conseqüència d’una pandèmia, en ple SXXI toca normalitzar el funcionament electrònic i la digitalització de les institucions i per això qualsevol modificació ha de contemplar la possibilitat d’utilització de les noves tecnologies en el funcionament de les sessions dels òrgans col·legiats (així ho explicàvem aquí). Encara hi som a temps.
Article de Concepción Campos
http://concepcioncampos.org/
blogimpulsa 