CONTROL DE LA LEGIONEL·LOSI A XARXES DE REG DE PARCS I JARDINS

Posted by blogimpulsa, el blog líder en el sector d' equipaments i serveis municipals on 25 Novembre, 2016 · Feu un comentari

La prevenció i control de la legionel·losi es una actuació cada cop més demandada des dels municipis catalans. La utilització freqüent de sistemes d’emissors aeris (aspersors i difusors) com a sistema de reg de parcs i jardins suposa un risc, encara que mínim, que els Ajuntaments volen tenir sota control.

És sabut que la forma més comuna de transmissió de la legionel·la és mitjançant la inhalació d’aerosols contaminats, produïts en conjunció amb polvoritzacions, raigs o nebulitzacions d’aigua, que provoquen partícules microscòpiques en suspensió, que poden ser inhalades per les persones. D’aquí que sigui important prevenir a les xarxes de reg i fonts ornamentals, fer controls periòdics i mantenir un històric de les sèries de dades.

Talher realitza aquest servei als municipis de Granollers i Montcada i Reixac, en estreta col·laboració amb els Serveis Tècnics dels dos municipis vallesans.
.
.
LA GUIA TÈCNICA PER AL CONTROL DE LA LEGIONEL·LOSI

El tema ha guanyat conscienciació i sensibilització als municipis arran de la publicació al 2007, per part del Ministeri de Sanitat, de la “Guia Tècnica per a la Prevenció i Control de la Legionel·losi en Instal·lacions”. La guia desenvolupa i amplia l’abast del Real Decret 865/2003 i de l’anterior RD 909/2001, que establien els criteris tècnic-sanitaris per minimitzar l’aparició de brots de la malaltia.

Fins a la publicació de la Guia Tècnica, les úniques instal·lacions amb regulació específica eren les torres de refrigeració, els condensadors evaporatius i els sistemes de distribució d’aigua sanitària.

La guia és el punt d’inflexió per prendre mesures concretes en altres àmbits i, per tant, detalla en profunditat els protocols d’actuacions higièniques a desenvolupar en instal·lacions com són les fonts i els sistemes de reg per aspersió.

Malgrat que el contingut de la guia siguin recomanacions, i no obligacions, molts Ajuntaments han assumit que el seguiment d’aquestes bones pràctiques és bàsic per a la prevenció i minimització de riscos vers la salut dels seus ciutadans, així com també pot ajudar a identificar responsabilitats en cas de brots, atesa la documentació de les dades històriques.

L’avanç en els coneixements científics i tècnics fan que el sector esperi modificacions en la Guia Tècnica, per part del Ministeri de Salut, en un futur proper.
.

.
COM MINIMITZAR EL RISC DE LEGIONEL·LOSI

Talher segueix els protocols de manteniment higiènic-sanitari del Ministeri de Salut per a la prevenció i control de la legionel·losi.

• Reconversió dels sistemes de reg per aspersió a sistemes de degoteig.
• Programació del reg a franges horàries nocturnes, de poc trànsit ciutadà, per evitar la propagació del bacteri.
• Estudi de les possibles deficiències de la xarxa, per evitar la proliferació de la legionel·la en acumulacions d’aigua estancada.

Pel que fa a les actuacions de caire preventiu:

• Presa de 2-3 mostres a l’any, a diferents punts de reg del municipi, per part professionals formats i capacitats per dur a terme aquesta tasca. La selecció dels punts a analitzar i el número d’ells es decideix conjuntament amb els Serveis Tècnics Municipals i es busca fer un seguiment de les zones de més trànsit i risc.
• Anàlisis realitzats per laboratoris homologats, seguint la normativa ISO 117311998. Els documents d’anàlisi són en format normalitzat.
• En casos de detecció del bacteri, la desinfecció consistiria en l’aplicació d’hipoclorit a les canonades i als emissors (aspersors i difusors) durant 2 hores en una proporció de 5 ppm. Aquest microorganisme és molt vulnerable a dosis altes de clor, garantint així la desinfecció de les xarxes de reg.
.

.
COM ES DIFON LA LEGIONEL·LOSI

La legionel·la és un bacteri ambiental, sent el seu hàbitat natural les aigües superficials de llacs, rius i estanys. És des d’aquí que pot colonitzar els sistemes d’abastament i distribució de les ciutats, com són els sistemes d’aigua sanitària i les torres de refrigeració.

Un mal disseny d’aquestes instal·lacions pot provocar l’estancament de l’aigua i la multiplicació de la legionel·la fins a concentracions infectants per l’ésser humà. Si a més, la instal·lació té un mecanisme d’emissió aèria, és previsible la propagació del bacteri, en forma de partícules suspeses a l’aire, i esdevé risc d’inhalació per part dels ciutadans.

És important saber que la malaltia no es transmet de persona a persona, donat que el mecanisme de difusió és exclusivament per inhalació d’aigua contaminada pel bacteri.

La legionel·losi es manifesta després d’un període d’incubació de 10 dies, en forma d’infecció pulmonar (“malaltia del Legionari”) o en forma no pneumònica (“febre de Pontiac”). En ambdós casos, un risc per a la salut pública evitable amb uns protocols de manteniment i control adequats, tipificats pel Ministeri de Salut.
.