RIS3 UNA GRAN OPORTUNITAT PER A L’ADMINISTRACIÓ LOCAL
A la cimera de Lisboa de març de 2000, els caps d’Estat i de Govern varen acordar un nou objectiu estratègic per a la Unió Europea: transformar-la en l’ economia més competitiva del món l’any 2010. Constatat el fracàs d’aquesta estratègia, el Consell Europeu de desembre de 2009 es planteja la revisió de l’estratègia de Lisboa, prenent com a punt de partida l’impacte de la crisi i els reptes del futur de la UE. Com a resultat d’aquesta revisió, s’aprova una nova estratègia política anomenada “Europa 2020”.
.
Les tres prioritats de l’estratègia Europa 2020
La nova estratègia Europa 2020 marca tres prioritats de les polítiques de la UE: el Creixement intel·ligent, basat en el coneixement i la innovació, el Creixement sostenible, promocionant una gestió dels recursos més eficient i una economia verda i competitiva, i el Creixement integrador, des del foment d’una economia amb alt nivell d’ocupació que generi cohesió econòmica, social i territorial.
En aquest nou marc de referència, s’aproven uns nous criteris de la Política de Cohesió, que s’executa a través dels Fons Estructurals que representen aproximadament una tercera part de tot el pressupost comunitari per al període 2014-20. A partir d’ara els Fons Estructurals esdevenen l’instrument essencial per a la reorientació de les economies europees les quals, a més, es decideix que se centrin en onze objectius temàtics definits a la Política de Cohesió.
El gran encert de la nova Política de Cohesió és que orienta les accions a resultats, -i no a despesa-, a maximitzar l’impacte del finançament de la Unió Europea, -“fer més amb menys”-, a invertir més en les persones i en les empreses -no més “totxo”-, i a centrar les accions en la recerca i la innovació, en l’eficiència energètica i en l’ocupació.
.
Una nova política d’innovació per a Europa: RIS3
Per a l’assoliment del objectius definits a Europa 2020, es defineix una nova estratègia anomenada RIS3 (Research and Innovation Strategy for Smart Specialization).
L’estratègia RIS3, a la que també ens podem referir com Estratègia d’Especialització Intel·ligent, s’instrumentalitza en diferents Agendes de Transformació Econòmica que han de ser integrals, d’àmbit territorial, i basades en la innovació, la recerca i la col·laboració entre agents de l’anomenada quàdruple hèlix formada per l’Administració pública, Empreses, Àmbits del coneixement i elements de la Societat civil.
Els projectes i programes de creixement que vulguin accedir a fons europeus en el període 2014-2020, han d’aplicar l’estratègia RIS3 i això vol dir que han de tenir en compte els elements bàsics següents:
• Centrar les actuacions en algunes prioritats clau (típicament sectors, reptes, tecnologies particulars) per a un desenvolupament basat en el coneixement
• Construir sobre els actius i fortaleses existents, per augmentar l’eficàcia de les intervencions públiques i assolir la massa crítica necessària per provocar un impacte real en la situació socioeconòmica i aconseguir l’excel·lència internacional
• Involucrar centralment a tots els agents i actors de la quàdruple hèlix per generar iniciatives i dinàmiques col·laboratives
• Basar l’estratègia en l’evidència empírica i establir forts sistemes de monitorització i avaluació de les actuacions i resultats
Cal tenir en compte també que en el cas de Catalunya, emmarcada dins les regions “més desenvolupades” de la Unió europea, la legislació diu que almenys el 80% dels recursos del fons europeu de desenvolupament regional (FEDER) s’ha de concentrar en els quatre primers objectius del total d’onze objectius estratègics definits, i que almenys un 20% del FEDER s’ha de concentrar en l’objectiu quart.
Aquests quatre objectius són:
• Primer: potenciar l’R+D+i
• Segon: millorar l’ús i la qualitat de les TIC i la seva accessibilitat
• Tercer: millorar la competitivitat de les PIMES
• Quart: afavorir al pas a una economia de baixes emissions de carboni
L’Estratègia Europa 2020 i els criteris de la nova política regional Europea que representa RIS3, són la gran oportunitat per a la indústria catalana i per al futur de la nostra economia. En aquest marc, el passat mes de febrer, el Govern de la Generalitat va aprovar l’anomenada RIS3CAT marcant el camí a seguir durant els propers anys.
.
RIS3CAT una gran oportunitat
L’estratègia d’especialització intel·ligent de Catalunya RIS3CAT, representa l’adaptació a la realitat catalana de la nova política regional de la UE.
Aquesta nova estratègia d’especialització de l’economia catalana, s’ha definit seguint els criteris de la UE, començant per una anàlisi estratègica que té per resultat la formulació de quatre objectius:
1. Reforçar la competitivitat del teixit empresarial català mitjançant la millora de l’eficiència dels processos productius, la internacionalització i la reorientació dels sectors consolidats cap a activitats de més valor afegit
2. Potenciar noves activitats econòmiques emergents a partir de la recerca i la innovació per crear i explotar nous nínxols de mercat
3. Consolidar Catalunya com a pol europeu de coneixement i connectar les capacitats tecnològiques amb els sectors existents i emergents del territori
4. Millorar globalment el sistema innovador català
Per a l’aplicació pràctica de la nova estratègia es proposen diferents instruments d’actuació, entre els que es pot destacar per la seva novetat els anomenats PECT (Projectes d’especialització i competitivitat territorial).
Els PECT són agendes territorials que tenen l’R+D+I com a motor de transformació econòmica.
Es concreten en: la identificació dels reptes estratègics d’un territori concret, la definició d’una visió de futur compartida pels agents del territori, una aposta d’especialització intel·ligent basada en l’R+D+I que encaixa amb els objectius i les prioritats d’especialització temàtiques de la RIS3CAT i, finalment, en un pla d’acció.
Atès que una de les condicions de la UE es l’anomenada “massa crítica”, els territoris considerats han de tenir una dimensió important que permeti accions de gran abast i resultats significatius per a l’economia catalana.
Es trenca així la lògica dispersa que ha estat la tònica de petició dels Fons estructurals fins l’any passat.
Qui és ara l’agent principal de la nova política?
La resposta la trobem en la pròpia UE quan insisteix en el paper de l’anomenada “quàdruple hèlix”, formada per administració, empreses, universitats i societat civil.
D’una banda la Generalitat liderant el procés i de l’altra l’Administració local liderant i participant en estratègies territorials. Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputacions haurien de jugar un paper fonamental en la definició i impuls d’estratègies d’especialització territorial, integrant el conjunt dels agents públics i privats dels seus territoris.
.
.
.
.
.
:
.
Miquel Barceló
Expert de la DGRegio de la UE per RIS3
Posem al vostre abast un canal de consultes per demanar, als diferents col·laboradors d’Ajuntament Impulsa, més informació sobre la temàtica d’aquest apartat
blogimpulsa 