UN CAS PARADIGMÀTIC DE DISTRICT HEATING
El concepte de District Heating, o xarxa de calor urbana, remet a la idea de la distribució d’energia, en aquest cas calorífica, mitjançant una xarxa com ho fa l’electricitat o la senyal telefònica, i que pot abraçar una àrea de major o menor superfície. I no es pot dir que s’acabi d’inventar: els romans ja tenien els seus propis District Heating, i bona part dels edificis de la Complutense de Madrid s’escalfen mitjançant una xarxa de calor instal·lada l’any 1932. I no oblidem les fumaroles de vapor que hem vist a les pel·lícules ambientades a Nova York, testimoni visual del funcionament de la major xarxa de calefacció a vapor del món. Val a dir, com a afegitó a aquest punt, que tant a Amèrica del Nord com a bona part d’Europa septentrional hi ha una major tradició d’ús d’aquest sistema, en contrast amb la situació una mica embrionària en què encara es troba a casa nostra.
.
Avui dia, amb l’ús de les energies renovables, i especialment des de la implantació de la biomassa com a font d’energia, el terme District Heating s’hi ha anat associant cada cop més. Són nombrosos els casos pràctics de xarxa de calor alimentada per recursos naturals, i també són molt destacables tots els avantatges que suposa respecte a sistemes de calefacció més, diguem-ne, tradicionals.
.
Per començar, el simple fet de distribuir per canonades l’energia calorífica generada en una única central de producció ja aporta beneficis substancials respecte el sistema de calefacció individual encara imperant. I és que, en aquest últim cas, cada llar precisa del seu propi aparell de generació de calor, i això deixa la porta massa oberta a una heterogènia d’aparells de millor i pitjor eficiència i productivitat, i que empren energies més o menys eficients i més o menys contaminants. En canvi, quan es centralitza tot el sistema, tot és més mesurable, controlable i homogeni, amb una producció respectuosa amb el medi, d’alta eficiència, i sempre es poden realitzar processos de millora de la mateixa xarxa de calor sense que tingui incidències sobre els usuaris.
.
Quan tot això ho traslladem a l’àmbit de la biomassa vegetal els mateixos beneficis es multipliquen exponencialment.
Des del prisma mediambiental, cal destacar que aquesta matèria orgànica conté l’energia solar emmagatzemada durant el creixement de la planta per mitjà de la fotosíntesi i, per aquesta raó, la biomassa, utilitzada dins d’un cicle continu de producció-utilització, constitueix un recurs energètic autènticament renovable i respectuós amb el medi ambient. Per explicar-ho de forma gràfica, la crema de gas o gasoil per a escalfar-nos allibera tones de diòxid de carboni a l’atmosfera, alimentant com sabem el conegut efecte hivernacle. En canvi, la combustió de biomassa no hi contribueix, ja que el carboni alliberat en aquest procés procedeix de l’atmosfera mateixa i no del subsòl com en el cas dels combustibles fòssils, de manera que no s’afegeix carboni a l’existent.
.
I, a banda dels perjudicis ambientals, tots coneixem el handicap econòmic que suposen els combustibles tradicionals, amb preus cada dia més elevats. A banda, l’explotació dels recursos forestals permet una millor gestió silvícola, reduint així el risc de grans incendis estivals.
.
En termes més estrictament econòmics, una xarxa de calor alimentada amb biomassa redueix la dependència energètica de l’exterior, propicia el desenvolupament econòmic regional i és una inversió ràpidament amortitzable.
.
Amb els District Heating, a més, s’està iniciant tot un nou sector empresarial, ja que l’alta competitivitat dels projectes pel que fa a la relació cost-benefici, el valor afegit que es dóna als habitatges i edificis subministrats, així com les enginyoses fórmules de finançament que s’estan duent a terme, en faciliten la ràpida propagació pel mercat.
.
El District Heating de Sant Salvador de Guardiola
.
Un dels casos recents més paradigmàtics en aquest sentit és el District Heating que Grup Soler, a través de la seva àrea d’energia Soler Energy Services, ha implementat a la localitat de Sant Salvador de Guardiola, a la comarca del Bages, el desembre de l’any passat.
.
Aquesta xarxa de calor, amb una central de producció que assoleix els 450kW, ha permès calefactar tres edificis municipals: l’ajuntament, l’escola i l’escola bressol; i està previst que arribi a dos edificis més: els vestidors del camp de futbol i els del pavelló municipal. Però el més rellevant és que, només amb la crema d’estella forestal extreta de forma sostenible dels boscos del mateix territori, s’ha acabat amb l’anterior sistema de calefacció individual de cada edifici i el conseqüent consum de carburants fòssils com el gas propà i el gasoil, contaminants i cars.
.
D’aquesta manera, s’ha aconseguit la supressió total de les 100 tones de diòxid de carboni que, anualment, emanaven aquests edificis a l’atmosfera. I, per altra part, amb un consum de 123 tones d’estella forestal anual, i atès que el preu mig de l’estella en l’actualitat és molt inferior al preu dels combustibles fòssils, és evident el baló d’oxigen que ha suposat la instal·lació de la xarxa de calor amb biomassa per a les arques municipals.
.
A més, un dels grans secrets d’aquest projecte ha estat la fórmula de finançament utilitzada, on Grup Soler i la Diputació de Barcelona es reparteixen el cost de la inversió. És una bona fórmula perquè permet a l’Ajuntament de Sant Salvador iniciar una renovació energètica que d’altra banda no podria afrontar en solitari, i alhora suposa beneficis a l’empresa de serveis energètics, que podrà recuperar el capital invertit gràcies a l’estalvi econòmic obtingut amb l’ús de biomassa enlloc de combustibles fòssils.
.
Assumint aquesta responsabilitat, l’empresa ubicada a Sallent enforteix el seu paper dins del sector de l’explotació energètica de la biomassa, executant tot el projecte amb recursos propis i explotant-lo també amb recursos propis. I és que, a diferència d’altres ESEs que opten per la subcontractació, Grup Soler tanca el cercle i es responsabilitza de tot el procés: des del seu disseny inicial fins a l’explotació final.
.
Una garantia de tranquil·litat per als municipis que, enfront els problemes que suposen els sistemes tradicionals d’energia (cost elevat, manteniment continu, heterogènia de maquinària i carburant, alta contaminació, poca eficiència…), es plantegen d’obrir-se als nous aires, frescos i calents però sempre respectuosos amb el medi, de l’energia generada amb biomassa.
Si t’ha agradat aquest post, ajuda’ns a compartir-lo a les teves xarxes socials. Moltes gràcies i fins la propera!
blogimpulsa 