MODERNITZACIÓ I TRANSPARÈNCIA, UN REPTE APASSIONANT QUE HEM D’ASSUMIR
Segons Wikipedia, el Dr Gregory House és un misantrop geni de la medicina, egòlatra i de forta i marcada personalitat que dirigeix el Departament de Diagnòstic Mèdic del fictici Hospital Universitari Princeton-Plainsboro de Nova Jersey. Té dues especialitats, una de malalties infeccioses i una altra de nefrologia.
Al departament de diagnòstic se li assignen casos especialment rars i complexos que el Dr. House, d’una manera asèptica, impersonal, antisocial i moltes vegades desagradable, acaba resolent amb increïble brillantor. Són aquests moments els únics en què sembla sentir-se feliç. Encara que sigui una desgràcia molt gran per a una persona estar “fotudíssim”, per a un metge no hi pot haver res més interessant que enfrontar-se a una malaltia “fotudíssima” i vèncer-la. I de passada, matís important, es salva una vida humana, que en realitat és del que es tracta …
L’Administració està “molt malalta”, de la qual cosa per descomptat no ens alegrem, però la situació representa un repte apassionant. Apassionant per aguditzar la imaginació, i interessant, per exemple, per redefinir el rol del secretari i l’interventor de l’Ajuntament. L’actual conjuntura de crisi política, econòmica i institucional ens re-legitima, com a tècnics i com Directius públics. Objectiu: millorar la gestió pública.
Forma d’aconseguir-ho: implantant l’Administració electrònica:
• e-Administració i legalitat (la part del secretari). S’ha de tallar la descomunal corrupció existent en l’Administració Pública. La tramitació electrònica és més transparent. La contractació electrònica és més objectiva. Les notificacions electròniques són més ràpides …
• e-Administració i “e-ficiència” (la part de l’interventor). Si alguna cosa bona ha demostrat la, d’altra banda, criticable mesura d’impacte del Govern estatal consistent, entre altres coses, en la creació de la figura del Pla d’ajust, és la vinculació entre modernització i estalvi. Per primera vegada es diu una cosa que alguns ja afirmàvem amb contundència: L’Administració electrònica estalvia moltíssims diners, i per això la normativa del Pla parla de “reducció de càrregues administratives” dins de les mesures a implantar. I per cert, una altra de les mesures és l’acomiadament del personal de confiança …
D’altra banda, dins de l’e-Administració es troba l’e-contractació, que considerem una part molt important de la mateixa. Com ja s’ha indicat fomenta la legalitat, objectivitat i transparència de la gestió contractual pública, ni més ni menys que el sector econòmicament més important de l’Estat. En altres països la licitació electrònica és obligatòria. A Espanya no, i en aquest cas no se li pot donar la culpa a la famosa “resistència al canvi”, sinó més aviat a una certa “resistència política” que pretén beneficiar el clientelisme enfront de la gestió legal i eficient. Parlant de contractació electrònica, una mesura concreta relacionada amb aquesta mateixa web, és la necessitat de crear registres d’empreses a les que l’Administració pugui acudir de forma ràpida per satisfer els seus serveis i subministraments immediats. També s’han de fomentar els mecanismes de contractació conjunta dins el marc de les relacions interadministratives. L’art. 1.2.a) de la Directiva 2004/18/CE, un gran desconegut, assenyala expressament que “són contractes públics els contractes onerosos i celebrats per escrit entre un o diversos operadors econòmics i un o diversos poders adjudicadors, que tinguin per objecte l’execució d’obres, el subministrament de productes o la prestació de serveis en el sentit d’aquesta Directiva.”
Estem en un mal moment, però precisament per això aquest és el moment d’actuar. De tirar el penal que es pot fallar. De replantejar-ho tot perquè el sistema funcioni millor. Per exemple: si ja estigués definitivament implantat el vehicle elèctric no es produiria un conflicte internacional per la nacionalització argentina d’YPF. Algú s’ho ha plantejat? En una “Smart City” el medi ambient és molt important, no només ho és la tecnologia. D’això se’n diu “Green IT”. Cal aplicar totes aquestes mesures, encara que requereixin una mínima inversió, perquè són uns diners que podem amortitzar molt aviat. I no només amb “e-ficiència”, sinó també amb qualitat de vida. És el moment. Arriba l’hora de la veritat. De posar tot el nostre talent i il·lusió al servei de les nostres organitzacions, i per extensió del ciutadà.
És el moment de ser legal, eficient, de reactivar l’economia. És un moment il·lusionant (és la segona vegada que ho dic), i demano perdó per estar content en un moment de “vaques magres” però … Serà apassionant (és la tercera vegada que ho dic) aixecar el vol … I no tinc cap dubte que ho aconseguirem.
Víctor Almonacid Lamelas
Víctor Almonacid Lamelas és Secretari de l’ Administració Local, categoria superior; Secretari General del Excm. Ajuntament d’Alzira (València) i Màster en Noves Tecnologies en l’ Administració Pública. És ponent habitual i autor de nombrosos articles i publicacions, fonamentalment en matèria d’ Administració electrònica.
blogimpulsa 
I tant que ho aconseguirem! A tot hi arribarem. Aquestes conjuntures són “enriquidores” perquè ens permeten i motiven a reinventar-nos dins dels marcs legals i a millorar en eficàcia i eficiència, sense escatimar cap dels principis de la contractació pública.
Gràcies pel comentari Carme. Amb actituts constructives com les nostres segur que farem de l’Administració un lloc millor. Serà molt gratificant.
Víctor i Carme, que bé, les vostres reflexions sí que són il·lusionants!
Sí, hem de redefinir (radicalment) la contractació pública, de l’actual concepte de tràmits (o actes rituals) al d’instrument per dur a terme polítiques públiques: ¿Quines polítiques públiques du a terme l’Ajuntament quan contracta? ¿Què vol contractar l’Ajuntament quan contracta? ¿Què contracte l’Ajuntament quan contracta?
Tradicionalment, els gestors de la contractació hem centrat els nostres esforços al procediment, per un excés de disciplina jurídica (Víctor, “descomunal corrupció existent en l’Administració Pública”?). La transició a la contractació pública electrònica ha de ser generalitzada, i no s’ha de centrar només en els procediments, els e-tràmits, per fer-los més ràpids i transparents.
Sí, l’ús dels mitjans electrònics té una incidència directa en l’eficiència i en el cost dels procediments de contractació, que els poden racionalitzar i simplificar, però sobretot ha de contribuir a aprofitar millor la contractació pública en tots els àmbits d’actuació en què pot jugar un paper rellevant: econòmic (control de la despesa), mediambiental (ús eficient dels recursos) i social (afavorir l’ocupació), així com per afavorir la innovació i la millora de l’entorn empresarial.
No, el penal no el podem fallar, perquè ens hi juguem massa!
Jo no veig House; tinc nencs, Bob “el manetes” diu “sí, sí, sí, ens en sortirem!” És el moment! 😉
Gràcies Joan. M’ha fet gràcia allò de Bob “el manetes”… Quant al comentari sobre la corrupció, el mantinc, encara que obviament no estic pensant en els tècnics, sinò en els polítics, encara que hi ha de tot en totsdos grups. Quant a la aplicació de mesures inteligents i multicisciplinars (TIC, medi ambient, austeritat, programes socials…), ningú no pot tindre dubtes. En tot cas es deuen aplicar sota el principi de eficiència. No queda una altra.
Salutacions!