EFICIÈNCIA I SERVEI AL CIUTADÀ. COMBINACIÓ POSSIBLE?

TIC
És quelcom que segurament se’ns demana sovint i se’ns demanarà encara més en el futur a tot l’ ecosistema que configura l’ administració local, l’ ajuntament. Un ecosistema que el configuren les persones que hi treballen,  el conjunt d’ equipaments, la Tecnologia necessària i el conjunt d’ empreses que han estat adjudicatàries d’ alguns dels serveis que l’ ajuntament ha decidit externalitzar.

I la veritat, m’ he decidit a escriure aquest article des de l’ òptica precisament com a  representant d’ una empresa prestatària  de serveis de Tecnologia per alguns consistoris i  Diputacions, i també com a ciutadà que sóc. En aquest entorn, a nosaltres com a proveïdors, al igual que per exemple ara mateix per la Generalitat de Catalunya, se’ns demana ser més eficients en els nostres serveis per tal de reduir la despesa de Tecnologies de la Informació associada a garantir que els sistemes d’ Informació funcionin correctament, però alhora se’ns demana garantir el mateix nivell de qualitat o millor.

Fent un paral·lelisme, ens trobem que donada la situació actual, la capacitat de finançament o d’ ingressos d’ un ajuntament és decreixent, i alhora ens trobem que els ciutadans, entre els quals jo també m’ hi incloc, volem una administració local amb més serveis, més directa, més àgil i més propera amb la seva relació al ciutadà. Llavors, com ho fem?. Es possible?. Doncs jo faré una reflexió de com les Tecnologies de la Informació poden ajudar en part a que això efectivament sigui possible, la qual cosa no vol dir que sigui extrapolable a tota la resta de serveis que un ajuntament hagi de prestar als seus ciutadans.

La necessitat de l’ administració local de prestar serveis als ciutadans utilitzant les Tecnologies de la Informació (administració electrònica dels tràmits), fa necessàriament que els ajuntaments hagin de tenir infraestructures i serveis, o bé dedicats, o bé contractats a d’ altres empreses (com a la que jo pertanyo per exemple) per disposar de la tecnologia i garantir-ne el seu funcionament. Si degut a la necessitat de reduir la despesa global del consistori, degut a una baixada important dels pressupostos, a l’ administració local se li demana reduir també  aquest cost associat a les Tecnologies de la Informació, però alhora mantenir el mateix nivell de qualitat, que penseu que farà l’ ajuntament?. Doncs depèn, en el cas de que estigui prestant el servei amb equipaments i personal intern, poca cosa podrà fer o tindrà menys marge de maniobra perquè el seu cost el té fix. Si té contractats aquests serveis a una empresa externa, la solució és més fàcil, traslladar-li el problema a l’ empresa i demanar-li que redueixi un x% la seva factura anual.

Aquesta és la situació en la que també ens trobem les empreses que estem prestant serveis per l’ administració local, però per la qual hi tenim una solució, i la solució no passa per fer eficiències ajuntament a ajuntament, sinó assegurar eficiències en el global de la despesa de Tecnologies de la Informació que un volum d’ ajuntaments tingui en la seva totalitat.  En aquest cas, sí que, insisteixo, pel que fa al concepte prestatari de serveis de Tecnologia, sí que és possible garantir una reducció global en la despesa dels equipaments i serveis,  si aquests aglutinen una prestació global unificada a molts consistoris. No sé si aquest és el concepte que en algun moment ha creat polèmica de la “mancomunació” de serveis dels ajuntaments, ni vull dir que això sigui aplicable a d’ altres prestacions que l’ ajuntament tingui que donar als seus ciutadans, però sí que és possible, viable i perfectament assolible pel cas de la Gestió dels serveis i equipaments associats al manteniment dels sistemes d’ informació.

De la mateixa forma, i això ho hem pogut veure personalment, davant la voluntat de modernització i d’apropament al ciutadà promoguda per la  llei 11/2007, tots els ajuntaments per separat han iniciat un camí cap a la implementació de tràmits  “On line”(administració electrònica)  pensats i dissenyats per la Organització del seu ajuntament, i tenint en compte,  cadascun d’ells,  els seus Sistemes d’ Informació. El resultat ha estat que aquest procés ha precisat d’ inversions econòmiques i d’ esforços personals importants, on  a més els resultats obtinguts en quan a la generació de  tràmits vàlids pels ciutadans, excepte en alguns municipis, han estat bastant minsos. La reflexió que fem nosaltres des de fora és: “és extremadament diferent el tràmit de demanar un permís d’ obra, o de registrar un document,  d’ un ajuntament a un altre?”. Està clar que hi hauran sempre matisos particulars deguts a la Organització de l’ ajuntament, a la seva grandària,  etc., però si fem un projecte en base a unes especificacions concretes que són el 20% del tràmit, el que estem fent és que per cada ajuntament, estem pagant un 100% de tot un projecte d’ implementació de l’ administració electrònica per tenir en compte només aquest 20% particular.

Aquest és segons el meu parer, el gran paradigma que s’ està donat en el cas de les Tecnologies de la Informació a la majoria d’ ajuntaments. Seria descabellat aportar tràmits, cada ajuntament els que tingui millor dissenyats, cap a la comunitat per tal de que la comunitat els pugui ficar a disposició de la resta d’ ajuntaments?. Aquesta seria una forma d’ estalviar també despesa i alhora donar més funcionalitat, i per tant, més servei, al ciutadà.

La situació ens obliga a tots a canviar, a ser més eficients, a tenir la voluntat de treballar junts, a sumar esforços,  i a més a donar un servei igual o millor. En el cas de les Tecnologies de la Informació com a eina important integrada en el servei al ciutadà, i com a empresa que coneix el sector de l’ administració local, això és possible arribant a reduccions importants de despesa si mirem la prestació del servei des de la seva globalitat,  i  no consistori a consistori com fins ara,  implicant que en molts casos, els propis ajuntaments estiguin disposats a col•laborar entre ells i cedir-se recursos en el bé de la comunitat (el cas dels tràmits).

Tinc clar que això a nivell tecnològic és possible i les reduccions són factibles, ara bé, també sóc conscient que la part més important i complexa no és tecnològica sinó Organitzativa o política, però si em permeteu, això són figues d’ un altre paner sobre les quals m’ abstindré d’ opinar.

Baptista Borrelll   Baptista Borrell Borrell
   Director de consultoria i desenvolupament de negoci
   UPCnet

 
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: