ELS SIMULADORS DE TRÀNSIT FAN QUE LES CIUTATS SIGUIN MÉS APTES PER A LES BICICLETES. EL CAS D’ÈXIT DE COPENHAGEN.

El ciclisme es considera un dels factors clau per a les ciutats habitables. Què cal fer per potenciar l’ús de la bicicleta?

Segons Stefanie Schmidt, les ciutats de tot el món pateixen l’augment del trànsit, el soroll i la mala qualitat de l’aire. Els experts coincideixen que és el moment d’un canvi radical pel que fa al trànsit i al transport. El ciclisme es considera un dels factors més importants per fer que les ciutats siguin més habitables. Però, què cal per crear ciutats més aptes per a les bicicletes?

Les ciutats favorables per a les bicicletes com Copenhaguen, Utrecht o Amsterdam sovint es consideren especialment dignes de viure-hi. No és estrany que la mobilitat activa, com anar en bicicleta o caminar, estalvia espai, és respectuosa amb el medi ambient i no produeix contaminació acústica. “És evident que el trànsit de bicicletes ha jugat un paper cada cop més important en la planificació innovadora de la mobilitat urbana en els darrers anys. I ho seguirà fent. Avui dia, les ciutats ja no es poden permetre el luxe d’amagar aquest tema sota la catifa”, confirma Peter Lange, responsable del tema a PTV Transport Consult GmbH. Per crear incentius per fomentar la bicicleta, és fonamental dotar d’una infraestructura que permeti als ciclistes arribar al seu destí de manera segura, còmoda i eficaç.

Infraestructura apta per a bicicletes

Això també ho confirma una enquesta entre ciclistes a Copenhaguen, la ciutat més amigable del món amb les bicicletes segons l’índex Copenhagenize. A la capital danesa, el 62% dels habitants va amb bicicleta a la feina, a l’escola o a la universitat. Quan se’ls pregunta sobre el motiu, no diuen salut, consciència ambiental o estalvi de diners, sinó eficàcia, perquè és la millor i més ràpida manera d’anar d’A a B.

“L’ampliació de la xarxa de rutes per a bicicletes, per descomptat, té un paper fonamental en la promoció de l’ús de la bicicleta. I això no només s’aplica a les ciutats, sinó també als voltants, proporcionant autopistes ciclistes que connecten ciutats i zones rurals”, explica Peter Lange. “La intermodalitat, en particular la integració de la bicicleta i el transport públic, és un altre factor important. Aquí, no es tracta només de la seguretat real dels ciclistes, sinó també de com se senten al respecte”.

Participació ciutadana

Així, la implicació ciutadana en els projectes de ciclisme també guanya importància. Per exemple, a Copenhaguen, els ciclistes són entrevistats sobre qüestions rellevants, com ara la infraestructura i el nivell de seguretat percebuda per a l’informe biennal de la bicicleta. Singapur, la metròpoli altament urbanitzada, que té previst construir 700 km de carrils bici l’any 2030, també depèn del públic. Els ciutadans poden circular per les rutes de bicicletes planificades mitjançant un simulador de bicicletes de realitat virtual (basat en el programari PTV) i tenir veu en el disseny.

Fer espai per a la bicicleta mitjançant una maqueta virtual

 “Les ciutats que volen canviar el trànsit cap a la bicicleta han d’enfrontar-se a nombrosos reptes crucials: on necessitem carrils bici, noves carreteres bici o places d’aparcament? Com és la interacció amb altres usuaris de la carretera? Com podem oferir onades verdes que serveixin als ciclistes? explica Jochen Lohmiller, director de producte de PTV. “Abans d’implementar costosos projectes d’infraestructures, per tant, té sentit mirar de prop les diferents mesures. Aquí és on entra en joc la nostra potent eina de simulació PTV Vissim. Basant-nos en un model virtual, podem simular de manera realista el trànsit de bicicletes actual i futur d’una ciutat i passar per diferents escenaris de què passaria. Així, els efectes de les mesures es poden provar i validar en un entorn virtual”.

EL CAS D’ÈXIT DE COPENHAGEN.

LA INTEGRACIÓ DEL CICLISME A L’EXISTENT MODEL DE TRANSPORT DE COPENHAGUEN.

Gairebé no hi ha cap altra ciutat al món que fomenti el trànsit de bicicletes com Copenhaguen. La ciutat dels ciclistes, va utilitzar l’eina PTV per optimitzar i ampliar la seva xarxa de rutes per a bicicletes. Llegeix tota la història d’èxit aquí.

OBJECTIU DEL PROJECTE

La capital danesa tenia com objectiu ser la ciutat més amigable del món amb la bicicleta. Per això, la ciutat va començar a utilitzar una microsimulació de PTV Vissim per avaluar quines mesures l’ajudaven a convertir aquesta visió en realitat.

RESULTATS

Després d’una àmplia recollida de dades, els planificadors ara són capaços de fer-ho de manera realista simulant el trànsit de la bicicleta actual i futura a Copenhaguen mitjançant PTV Vissim. Mesures com ara noves infraestructures, ones verdes, zones d’aparcament i augment de la capacitat en un ús intensiu.

COPENHAGUEN I LA BICICLETA

Els residents de Copenhaguen aposten per la bicicleta perquè és més ràpid, més pràctic, més saludable i més barat que el cotxe. Amb 650.000, la ciutat ja té més bicicletes que habitants. El 52 per cent d’ells l’utilitzen diàriament per desplaçar-se a la seva escola o lloc de treball, encara que això signifiqui anar més enllà dels límits de la ciutat. “I està previst que augmenti encara més”, diu Emil Tin de Centre de trànsit de Copenhaguen. Per això la ciutat vol fer-ho contínuament i  anar ampliant la xarxa de bicicletes. Això suposa un afegit de 359 km de pistes de bicicleta, 24 km de carrils bici i 32,5 km de vies ràpides ciclistes.

“Quan estem planificant el trànsit, també ens agradaria poder conèixer i avaluar els seus efectes sobre el trànsit de bicicletes amb antelació”, diu Emil Tin. “Les simulacions ens poden ajudar a obtenir una imatge realista en aquest sentit”. Copenhaguen ha estat utilitzant prèviament PTV Vissim per simular trànsit motoritzat. Així que va ser un pas evident per integrar el trànsit de bicicletes al model per poder-lo treballar amb una solució tot en un. La ciutat va demanar al grup de consultoria COWI per ajudar amb la implementació.

RECOLLIDA I VALIDACIÓ DE DADES

El repte per a COWI era representar el comportament dels ciclistes al màxim d’hores en una microsimulació. “Hi havia dos aspectes clau per a l’èxit de el projecte”, explica Søren Frost, expert en simulació i modelització de trànsit a COWI. “Recollir, processar i comprovar dades i després traduir els resultats de la recollida de dades en paràmetres vàlids per tal de poder per simular el trànsit de bicicletes a PTV Vissim”.

ESTUDIAR EL COMPORTAMENT

A més de paràmetres bàsics com ara les característiques del vehicle, la velocitat de distribucions i el comportament de l’acceleració, COWI va investigar els paràmetres al carril bici: com es poden descriure les accions de seguiment i avançament? Com és el comportament als trams de carrer estrets? I què passa amb el comportament a les parades d’autobús? Els consultors van estudiar el comportament a les zones d’espera, a les línies de parada i accions de gir a la dreta en relació amb els punts node. “Per poder determinar els paràmetres, vam fer observacions i enregistraments de vídeo”, diu Søren Frost. Les mesures GPS van contribuïr al calibratge de comportaments de velocitat i acceleració.

SIMULACIÓ REALISTA

La calibració acurada dels paràmetres de Vissim va constituir la base per als futurs estudis sobre el trànsit de bicicletes a Copenhaguen. “Això incloia preguntes com ara: Els ciclistes i els cotxes han de parar a les mateixes línies de parada? O són els bicibox la millor alternativa?” pregunta Søren Frost.

Més anàlisis es refereixen al trànsit mixt. Això es pot considerar en gran manera detall amb PTV Vissim, ja que el programari permet als usuaris simular el trànsit que no està lligat a carrils. Independentment de la configuració del carril marcat, PTV Vissim pot tenir vehicles amb diferents amplades interactuar entre ells en un sol carril i s’obren pas a través de moviments laterals sempre que hi hagi prou espai per tallar. D’aquesta manera, és possible representar els motoristes i ciclistes que han de compartir una carretera, viatjar-hi carrils al costat de l’altre o avançar dins d’un sol carril. “Així que és possible especificar en quins carrers els ciclistes i motoristes poden compartir la carretera, i on un carril bici independent és una bona idea”, explica Søren Frost. Emil Tin afegeix: “Gràcies al model, podem simular de manera realista el corrent i futur trànsit de bicicletes. Fins i tot es pot representar el gir a la dreta en una llum vermella i s’han avaluat els efectes sobre altres trànsits”.

LLUM VERDA PER ALS CICLISTES

Actualment, la ciutat està treballant en una onada verda per als ciclistes Al carrer Østerbrogade. “En aquests moments hi ha una onada verda aquí amb control de senyal pretemporal”, diu Emil Tin. “Per a una millor harmonització amb el trànsit d’autobusos, ho faríem canviant a un sistema de control adaptatiu. Utilitzem Vissim per simular les mesures planificades per trobar la solució que més ens convé”.

DESCRIPCIÓ GENERAL DEL PROJECTE

Nom del projecte: Microsimulació de circulació de bicicletes a les hores punta

Client: Ciutat de Copenhaguen

Contractista principal: COWI

Funció del Grup PTV: proveïdor de programari

Volum del projecte: 70.000 €

Termini d’execució: 5 mesos, Maig – setembre 2012

ACONSEGUEIX EL MANUAL COMPLERT AQUÍ https://your.vissim.ptvgroup.com/LP=3247?utm_source=ptvgroup.com&utm_medium=referral&utm_campaign=ptv-group-website&utm_content=succopenhagen

Com crear ciutats més amigables amb la bicicleta? Deixa que PTV Vissim t’ho mostri.

https://www.myptv.com/en/mobility-software/ptv-vissim

Per a més informació o per contactar amb PTV

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

A %d bloguers els agrada això: