ELS POLÍGONS INDUSTRIALS A CATALUNYA, PROBLEMA I OPORTUNITAT
El sòl industrial avui existent a Catalunya es un dels actius més importants del país, tan des del punt de vista urbanístic i immobiliari, com des d’una perspectiva patrimonial i de generació de riquesa. Aquest important patrimoni és en bona part resultat de la història del país i especialment de la Segona Revolució Industrial que té lloc al llarg del segle XX, caracteritzada per un model productiu basat en la producció seriada, d’un model energètic basat en el petroli i un model de mobilitat basat en l’ús de l’automòbil.
En un nou moment històric, en ple segle XXI, en el que els models productiu, energètic i de mobilitat, s’estan transformant de manera significativa, cal una reflexió en profunditat sobre el nou paper a jugar pel referit patrimoni que formen avui els Polígons Industrials a casa nostra.
D’ altra banda, després d’un llarg període de gran expansió del sòl industrial a Catalunya, en el que el sòl qualificat com industrial es multiplicà per 120 entre el 1960 i el 2002 (Solà, 2009), la crisi econòmica iniciada l’any 2008 genera una sèrie de reptes als propietaris, gestors i ocupants dels polígons d’activitat econòmica, i subsidiàriament, a les administracions públiques territorials.
Aquests reptes són, essencialment:
• Dificultats patrimonials vinculades al passiu, els costos de manteniment i la incapacitat per invertir
• Sobre oferta, tancament i abandonament d’empreses ocupants i manca d’atractiu per a l’arribada de nous establiments
• Pèrdua de competitivitat de les empreses ocupants i aparició de colls d’ampolla per manca de serveis i/o infraestructures
• Dificultat per integrar els PAEs en una estratègia integral de promoció econòmica territorial i d’atracció d’inversions
A més, durant el període anterior a la crisi econòmica, l’acció pública es concentrà en el desenvolupament de nous espais, sovint de poca dimensió i distribuïts entre molts municipis (cada municipi volia tenir el seu polígon), i en menor mesura, en la millora física i/o solució dels símptomes externs de degradació (urbanització, qualitat ambiental, infraestructures, etc) dels polígons existents. Tanmateix, en l’actual context és evident que el focus s’ha de situar en la promoció econòmica.
Actualment la situació de molts polígons es d’una progressiva degradació com ens indiquen algunes xifres.
Segons Josep M. Carrera (RMA, abril 2013) la crisi econòmica hauria buidat uns 33 milions de m2 de sòl equivalent d’activitat arreu de Catalunya, aquest espai podria ser un actiu a escala local de disponibilitat immediata,sempre que el nivell de qualitat dels espais d’activitat sigui l’adequat. Estem parlant doncs de 3.300 Ha de sòl en risc de precarització i d’abandonament.
Es coneix la situació concreta d’algunes localitats de l’AMB, polígon a polígon, però potser caldria una anàlisi global que ens permetés disposar d’una valoració d’aquests actius i d’una estimació de les accions de millora a realitzar, potser distingint entre categories de polígons segons la seva ubicació i les seves possibilitats de rehabilitació futura.
Això ens permetria definir i aplicar una estratègia de valorització d’aquests espais, segurament situant-los en tres categories. Aquells situats en un entorn urbà que podrien ser integrables en un model de ciutat compacta, els que admetrien processos d’inversió pública i privada per millorar els serveis i per tant la seva capacitat d’atracció d’inversions i, finalment, segurament restarien alguns polígons marginals de difícil revalorització.
Tan els projectes que es desenvolupin en el marc de RIS3CAT, generadors de nova activitat econòmica, com les iniciatives relatives a la gestió d’accions integrades per a desenvolupament urbà sostenible amb el finançament FEDER, poden ser una gran oportunitat per la transformació d’alguns dels actuals PAE.
.
.
...
Miquel Barceló
Expert de la DGRegio de la UE per RIS3
.
Posem al vostre abast un canal de consultes per demanar, als diferents col·laboradors d’Ajuntament Impulsa, més informació sobre la temàtica d’aquest apartat
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
blogimpulsa 