BLOWER DOOR TEST, PER ESTALVIAR I NO DEIXAR PASSAR L’AIRE
L’alt preu de l’energia fa que la majoria d’ajuntaments estiguin treballant per aconseguir la màxima eficiència energètica en els edificis municipals existents i en els que es fan de nova construcció. Des de la mateixa Generalitat es promouen guies de bones pràctiques per estalviar i millorar l’eficiència energètica en edificis públics. I és que cada vegada és més necessari tenir els edificis més ben aïllats i en la mesura que es pugui amb òptimes condicions d’estanquitat.
.
L’estanquitat, un aspecte fonamental que a vegades obviem
De poc ens serviran mesures importants com instal·lar uns bons sistemes de calefacció, o unes finestres energèticament eficients si a l’edifici hi tenim infiltracions d’aire. En la majoria dels edificis, l’intercanvi d’aire interior i exterior es deu principalment a la fuita d’aire a través de les esquerdes i juntes de construcció, portes o finestres i és induïda per les diferències de pressió a causa de les diferències de temperatura, el vent, el funcionament dels ventiladors auxiliars, i l’operació de l’equip de combustió a l’edifici.
Les infiltracions afecten negativament l’acompliment energètic-tèrmic d’edificis, i per tant una consideració inadequada de les mateixes pot produir grans diferències en les estimacions de càrregues de calefacció i climatització, portant això a consums energètics molt elevats.
Basats en estudis a Canadà i Estats Units, l’American Society of Heating, Refrigerating and Air-conditioning Engineers, ASHRAE, indica que la contribució que se li atribueix als diferents elements constructius en l’ocurrència d’infiltracions d’aire són 35% als murs, 18% als cels i 15% a les finestres. També, ASHRAE indica que un 30% de les infiltracions es produeixen pels equips de climatització i xemeneies.
.
Però com detectar les infiltracions d’aire?
Una de les formes de detectar-les és per termografia, però quan això encara no és suficient hi ha un altre mètode molt efectiu que és el Blower Door Test (Test de la Porta Bufadora) , que permet comprovar el grau d’estanquitat de l’envolvent exterior dels edificis, dit d’una altra manera, les infiltracions d’aire.
Segons Toni Gassó, responsable de l’empresa de gestió energètica Asecogen, “el test consisteix en simular mecànicament les condicions de pressió d’ un local, edifici o habitatge per estudiar el seu comportament”. Segons explica Gassó, “a la porta d’ accés s’ instal·la generalment un equip que mitjançant ventiladors extreu o introdueix aire a la zona on fem el test. Mitjançant sensors i un software es realitza la lectura que determina un valor que correspon a les renovacions d’aire per hora”.
El procés de mesura i càlcul de les infiltracions detectades es realitza d’ acord amb la Norma Europea EN-13829. Per determinar amb exactitud les infiltracions es fan servir eines complementàries com anemòmetres, o generadors de boira.
Aquest tipus d’assaig, desconegut a Espanya per la majoria d’empreses, institucions públiques i privades, tècnics professionals, promotors i constructors, fa 30 anys que s’utilitza als Estats Units d’Amèrica i uns 20 anys a alguns països d’Europa com Alemanya, Bèlgica, Anglaterra, Holanda, Portugal, o França on és l’assaig d’infiltracions ja és obligatori des del 2012 la llei Grenelle 1, de 3 d’agost de 2009 2 (RT 2012)
blogimpulsa 