blogimpulsa

Hi ha solucions que, quan les expliques per primera vegada, generen una barreja d’escepticisme i fascinació: es pot rehabilitar un quilòmetre i mig de canonada soterrada a nou metres sense obrir una rasa? A Sorigué sabem que és possible perquè això és exactament el que fem des d’Enginyeria Aplicada. La nostra clau és una tecnologia patentada que no ve del món de les infraestructures, sinó de l’aeronàutica.

Les conduccions com a motlle

Abans d’entrar en detalls, imagina una canonada d’acer o de formigó a nou metres de profunditat el notable deteriorament del qual obliga a actuar perquè segueixi complint la seva funció estructural. La intervenció tradicional implicaria excavació, demolició, substitució i una enorme afectació a l’entorn a causa del soroll, les partícules de pols, el tancament de carrers, el moviment de terres, l’excés d’emissions al medi ambient, etc.

La solució que plantegem des d’enginyeria aplicada és completament diferent: en lloc de retirar la canonada d’acer o de formigó, la convertim en el motlle d’una de nova.

Així, es construeix in situ una conducció completament renovada per l’interior de l’existent, sense moure ni un centímetre de terra més del que és estrictament necessari. Aquesta idea —que pot semblar senzilla, però que amaga una complexitat d’execució enorme— és el cor d’aquesta solució innovadora.

El material que fa possible aquest procediment és la fibra de carboni, aplicada mitjançant un procés dʻinfusió de resina polimèrica i consolidació a pressió de buit. Una tecnologia que compta amb patent per a la Unió Europea i els Estats Units i que ha rebut el reconeixement dels premis JEC Innovation Awards, l’organització més important del món en l’àmbit dels materials compostos.

Més enllà de l’aeronàutica

La fibra de carboni combinada amb resines polimèriques és, des de fa dècades, el material de referència en la fabricació de fusellatges, ales i estructures d’aeronaus. La indústria aeronàutica la va triar perquè és lleugera, resistent, s’adapta a geometries complexes i ofereix unes propietats mecàniques predictibles i homogènies.

Aquest darrer punt és crucial perquè en aeronàutica no hi ha marge per a la variabilitat. Un component fabricat avui s’ha de comportar exactament igual que el fabricat la setmana passada. La tècnica d’infusió i buit és la que permet aquest nivell de control: la resina impregna la fibra de manera uniforme sota una pressió de buit constant i homogènia, garantint que les propietats mecàniques siguin idèntiques a qualsevol punt de la superfície.

El trasllat d’aquesta lògica al món de les canonades i els tancs va resultar una solució per resoldre els problemes de rehabilitació de grans infraestructures amb la fiabilitat que el sector exigeix. El material compost que s’utilitza combina un reforç de fibra de carboni —que aporta la rigidesa i resistència necessàries per suportar els esforços mecànics— amb una matriu de resina polimèrica que protegeix, cohesiona i permet adaptar-se a qualsevol geometria: colzes, trams inclinats i verticals, seccions no circulars, fons de tanc.

A la precisió de la fibra de carboni consolidada al buit s’hi afegeix l’automatització del procés, que serveix com a garantia definitiva en eliminar una de les debilitats històriques de les reparacions amb materials compostos: la dependència del factor humà.

Un laminat manual ben executat pot ser excel·lent; un de mal executat pot generar punts febles que no es detecten fins que el problema ja ha aparegut. En infraestructures crítiques -una canonada d’aigua potable, un equip de pressió en una refineria, un sistema de refrigeració nuclear- aquest marge d’incertesa no és acceptable.

Per això l’Enginyeria Aplicada és un procés completament automatitzat: un cop col·locada la fibra de carboni amb la malla d’infusió, el sistema de regulació i control manté una pressió de buit constant i homogènia durant la consolidació.

L’espessor determinat per a unes condicions estructurals concretes és exactament el mateix que s’obté a qualsevol punt de la superfície tractada. No depèn de l’habilitat del personal. El que el càlcul prediu és el que es lliura i això permet treballar amb la certesa que el resultat complirà exactament amb els estàndards exigits.

Extraordinària versatilitat

L’eficàcia de l’Enginyeria Aplicada no només és una bona notícia des del punt de vista tècnic i d’innovació, sinó que suposa un horitzó d’oportunitat.

L’estat real de les infraestructures a Espanya ia Europa planteja un enorme recorregut per endavant si s’atén la data en què van ser construïdes. Bona part de les xarxes d’abastament d’aigua, les infraestructures energètiques i les instal·lacions industrials fa dècades que estan en servei i és previsible que comencin a requerir intervencions. Abordar aquest fet amb mètodes convencionals implicaria un alt volum d’obra amb el conseqüent consum de materials i generació de residus.

La nostra tecnologia proposa renovar en lloc de substituir, amb enormes avantatges operatius i mediambientals.

Al costat de les obres, eliminar l’obertura de rases redueix les afectacions a tercers, els riscos laborals i l’impacte sobre l’entorn. Pel que fa a la sostenibilitat, aquest sistema redueix dràsticament el consum d’acer i formigó, la generació de residus de demolició i les emissions de CO₂ associades a la fabricació de nous materials.

Estratègica per les seves àmplies possibilitats d’aplicació, Enginyeria Aplicada pot proveir tota la cadena de valor d’un client, ja sigui industrial, del món de l’aigua, gasista, nuclear o energètic perquè la nostra missió és clara: donar una segona vida a les infraestructures.

Autor: Francesc Robles, Cap d’Enginyeria Aplicada