EL FINANÇAMENT DE LA REHABILITACIÓ, UN COMPROMÍS COL·LECTIU PER AL FUTUR DEL PAÍS
Espanya es troba davant d’un repte històric: transformar un parc d’habitatges envellit —més del 80% construït abans de 1980— en un entorn més eficient, sostenible i saludable. La rehabilitació residencial no és només una obligació derivada dels compromisos europeus, sinó una oportunitat per millorar la qualitat de vida de milions de ciutadans, dinamitzar l’economia i avançar cap a la neutralitat climàtica. L’objectiu fixat per Europa i ratificat pel Govern espanyol és clar: rehabilitar 1.377.000 habitatges abans del 2030. Un desafiament ambiciós, però assolible si tots els agents implicats —Administracions públiques, entitats financeres i ciutadania— col·laboren de manera decidida i faciliten i estenen fórmules de finançament per a aquesta tasca de país.
El secretari d’Estat d’Habitatge, David Lucas, recordava recentment a la jornada Rehavita 2025, organitzada per UCI, que “Espanya complirà amb els objectius europeus marcats per al 2030”. Tanmateix, també reconeixia la complexitat urbanística del país, on predominen els edificis en alçada i, amb això, la dificultat de posar d’acord comunitats senceres de propietaris. Aquest obstacle, unit al desconeixement generalitzat de les ajudes públiques, frena el ritme de les actuacions.
A UCI creiem que és essencial democratitzar l’accés a la informació i al finançament. Només així es podrà assolir una veritable onada de renovació urbana. Les ajudes públiques són necessàries, però insuficients si no s’articulen mecanismes complementaris que permetin als propietaris afrontar la resta de la inversió de manera assequible i sostenible en el temps.
El finançament privat pot i ha de ser un motor per a empreses, tècnics i administracions, facilitant actuacions globals i viables, i canalitzant polítiques públiques. Per als ciutadans, ha de ser l’aliat que fa realitat els seus projectes amb solucions accessibles, amb eines que responguin a la complexitat d’aquests processos, acostant a les comunitats de propietaris un finançament amb un enfocament col·lectiu, compatible amb ser senzill i adaptat.
En aquest context, la col·laboració públic-privada es presenta com el pilar que farà possible la transformació del parc residencial. De fet, el president de l’ICO, Manuel Illueca, destacava la importància de combinar instruments reemborsables i no reemborsables per donar viabilitat als projectes d’habitatge i lloguer social, subratllant que “aquestes fórmules canviaran completament l’escenari actual i dinamitzaran el sector en aportar seguretat jurídica”. Des d’UCI compartim plenament aquesta visió: l’aliança entre els diferents agents del sector permet oferir productes de finançament verd, assessorament tècnic, acompanyament durant l’execució del projecte i solucions integrals adaptades a cada comunitat de veïns, diferencials per a l’auge de la rehabilitació al nostre país. És a dir, l’èxit de la rehabilitació no passa només per disposar de fons, sinó per facilitar-ne l’execució de manera àgil, coordinada i transparent.
Aquesta tercera edició del fòrum Rehavita ha evidenciat que la consciència ciutadana sobre la importància de la rehabilitació i el seu finançament està creixent. Cada vegada més persones comprenen que millorar l’eficiència energètica del seu habitatge no només redueix la factura elèctrica, sinó que incrementa el confort, la salut i el valor de l’immoble. I és que un habitatge eficient evita malalties, redueix costos sanitaris i combat la pobresa energètica, entre altres situacions. Tot i així, aquest canvi de mentalitat requereix continuïtat i pedagogia. La rehabilitació s’ha d’entendre com un procés col·lectiu, una inversió en benestar present i futur.
Sens dubte, la fi dels fons Next Generation el 2026 i l’aprovació del nou Plan Nacional de Rehabilitació per transposar la Directiva Europea d’Eficiència Energètica (EPBD) marcaran un punt d’inflexió en el finançament de la rehabilitació. Però més enllà d’aquests terminis i programes, Espanya necessita consolidar un ecosistema estable i continuat que incentivi la inversió privada i la participació ciutadana. El repte és majúscul, però també ho és l’oportunitat. La rehabilitació no s’ha de veure com una despesa, sinó com una inversió en resiliència, ocupació i qualitat de vida. Des d’UCI continuarem impulsant solucions de finançament innovadores que facin possible que cada habitatge a Espanya tingui l’oportunitat de rehabilitar-se de manera assequible.
Directora de Rehabilitación Residencial en UCI
blogimpulsa 