blogimpulsa

Per Mario Alguacil. Director d’estratègia corporativa i polítiques digitals i Director d’àrea d’atenció ciutadana i govern obert.

El 3 de novembre del 2025 va marcar un punt d’inflexió en l’evolució de l’urbanisme metropolità i de la gestió pública basada en dades. Aquell dia van confluir tres fites que, des de la meva perspectiva, representen un canvi estructural en la manera de pensar i governar la ciutat: el fòrum de Ramón Gras sobre el bessó digital metropolità, la sessió inaugural de Cobimcat al Saló de Cent i la presentació d’ATENEA atdom a l’Smart City Expo World Congress. Tots ells comparteixen una idea comuna: la dada com a infraestructura estratègica de la ciutat intel·ligent.

El bessó digital metropolità: una mirada integral sobre el territori

L’enfocament presentat per Ramón Gras, urbanista i CEO d’Aretian, va definir amb precisió allò que hauria de ser un bessó digital metropolità: un sistema dinàmic de simulació urbana que supera la visió cartogràfica tradicional. No es tracta únicament de representar el territori, sinó de modelar-ne el comportament, anticipar escenaris i donar suport a la presa de decisions col·lectives.

El projecte, desenvolupat en col·laboració amb Nvidia i Lenovo, estructura la seva intel·ligència sobre 125 indicadors que abasten àmbits clau com l’urbanisme, la mobilitat, l’economia, la innovació o la qualitat de vida. En els darrers mesos, aquesta plataforma ha demostrat la seva capacitat per abordar reptes concrets, com ara la localització òptima d’habitatge assequible, l’anàlisi de patrons de mobilitat o la projecció d’escenaris d’ocupació i innovació a 20 anys vista.

Des de la meva experiència en la gestió urbana, considero que la principal aportació del bessó digital no rau en la tecnologia en si, sinó en la seva capacitat per superar la fragmentació institucional i construir una visió metropolitana compartida. Per primera vegada, els governs locals tenen una eina que permet mesurar l’impacte de cada decisió abans d’executar-la.

Cobimcat: interoperabilitat i estàndards al servei del sector públic

Aquell mateix dia, la constitució formal de la Comissió BIM Catalunya (Cobimcat) va reforçar un altre pilar essencial de la digitalització urbana: la interoperabilitat. Cobimcat neix amb el propòsit de definir un llenguatge comú en l’ús de l’estàndard BIM dins de l’obra pública, integrant administracions, col·legis professionals i empreses del sector.

La seva ambició és clara: garantir que els models BIM no es quedin en eines de disseny, sinó que alimentin els futurs bessons digitals i, amb això, generin coneixement urbà útil, traçable i en temps real. La interoperabilitat tècnica esdevé així un requisit de governança. La transparència, eficiència i traçabilitat dels projectes deixen de ser objectius abstractes per transformar-se en resultats mesurables derivats de dades fiables.

ATENEA atdom: intel·ligència artificial aplicada a la gestió urbana

En paral·lel, l’Smart City Expo World Congress va tornar a situar Barcelona al mapa global de la innovació urbana. En aquest context es va presentar ATENEA atdom, com a solució pionera d’intel·ligència artificial generativa per a l’atenció domiciliària de persones grans i dependents. Incorpora un rellotge intel·ligent amb sensors vitals i GPS –Atenea Watch– que detecta caigudes o descompensacions, inicia diàlegs humanitzats i activa alertes mèdiques automàtiques. Facilita la gestió de cites, la comunicació amb familiars i la integració en serveis sanitaris mitjançant IA capaç de mantenir converses naturals, tot promovent l’autonomia, el benestar i la reducció d’ingressos hospitalaris.

La conjunció entre IA, BIM i IoT obre un nou paradigma de governança: un ecosistema digital que aprèn, s’adapta i s’anticipa necessitats.

La dada com a fonament del govern urbà contemporani

Aquests avenços consoliden una idea que defenso amb convicció: la dada ha esdevingut el nou actiu estratègic de l’administració pública. Les fronteres informatives desapareixen i emergeixen plataformes interoperables que afavoreixen una intel·ligència urbana compartida.

Aquesta transició, però, planteja desafiaments profunds. La qualitat, obertura i seguretat de la dada ja són qüestions polítiques de primer ordre. Requereixen líders capaços d’entendre la complexitat tècnica i, alhora, de comunicar-la amb claredat a la ciutadania. L’alfabetització digital institucional es perfila com una condició imprescindible per exercir un lideratge públic al segle XXI.

Cap a una maduresa digital metropolitana

La jornada del 3 de novembre del 2025 no va ser un simple calendari d’esdeveniments, sinó un punt de convergència. L’urbanisme contemporani abandona la lògica fragmentada per assumir una visió sistèmica del territori. La tecnologia, els estàndards oberts i la planificació basada en evidències configuren un model de gestió més anticipatori i col·laboratiu.

El repte de la propera dècada no serà tant disposar de més tecnologia, sinó formular les preguntes adequades, mesurar amb rigor i decidir amb intel·ligència. En última instància, governar una ciutat intel·ligent implica fer visible allò invisible, anticipar allò imprevist i actuar en l’escala adequada.

Si les ciutats tenen futur –i estic convençut que sí–, aquest futur s’escriurà en el llenguatge de les dades.