SUBROGACIÓ DE TREBALLADORS EN CONTRACTACIÓ PÚBLICA
En l’àmbit de la contractació pública, la subrogació de treballadors després d’un canvi de contractista és un tema recurrent que ha generat múltiples pronunciaments per part dels Tribunals de Recursos Contractuals. Una qüestió que sovint es planteja en determinar el cost econòmic de la licitació és si aquest pot ser inferior al cost econòmic associat a la subrogació del personal.
En aquest sentit, destaquem la recent Resolució núm. 622/2023 (Recurs núm. 441/2023) del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC) que ha tornat a posar de manifest la importància de comprendre les obligacions relacionades amb la subrogació i el paper dels plecs en aquest context.
En la seva resolució, el TACRC recalca que l’obligació de l’adjudicatari de subrogar-se en les relacions laborals vigents amb el contractista sortint no deriva del plec, sinó d’un conveni col·lectiu que afecta el sector d’activitat en qüestió. Això significa que l’òrgan de contractació no ha d’avaluar quins dels treballadors són estructurals o si les seves condicions salarials són excessives, la seva responsabilitat es limita a publicitar la informació proporcionada per l’empresa que actualment presta el servei.
És important recordar, com fa el TACRC, que “els plecs de contractació tenen un caràcter contractual i estan dissenyats per definir la relació entre les parts: l’Administració i l’adjudicatari”. No estan destinats a detallar les obligacions imposades per la normativa laboral corresponent, però això no habilita a què aquestes es vulnerin.
Destaquem la reflexió que fa el TACRC, a la resolució citada anteriorment, quan considera que és “inadmissible” que l’òrgan de contractació fixi el cost econòmic de la licitació en funció de les despeses indicades per l’empresa sortint, “ja que això deixaria a la discreció de l’adjudicatari actual la fixació del valor estimat i del pressupost del contracte, al marge del criteri legalment establert a l’article 101 de la Llei de Contractes del Sector Públic actualment vigent.”
En resum, i donant resposta a la incògnita plantejada a l’inici, l’òrgan de contractació no ha de confeccionar el cost econòmic de la licitació agafant de referència els costos de subrogació indicats per l’empresa sortint, sinó tenint en compte les necessitats reals que es volen cobrir amb la nova licitació. Això assegura un procés de contractació just i equitatiu que compleix amb les normatives vigents i protegeix els drets dels treballadors involucrats en la subrogació.
Faura-Casas
Per a més informació o per contactar amb Faura Casas
blogimpulsa 