blogimpulsa

Per Víctor Almonacid Lamelas. Directiu especialitzat en innovació pública i Lletrat expert en Dret digital.

1. Introducció
En un blog sobre ajuntaments, no parlarem de “trames” ni de casos de corrupció pública d’àmbit estatal. Però sí que hem d’advertir que als ajuntaments, com en tants altres àmbits de l’Administració, la contractació pública és avui dia la porta habitual per a la corrupció. Fa anys parlàvem d’urbanisme i llicències; després, de subvencions i oposicions manipulades; però l’ombra de la discrecionalitat ha acabat imposant-se en els contractes d’obres, subministraments i serveis que marquen la gestió dels nostres municipis.

El més alarmant és que no es tracta de casos aïllats, sinó d’una debilitat estructural. Des de les licitacions per al manteniment de parcs fins als contractes de neteja viària, els plecs municipals abusen de criteris subjectius —qualitat tècnica, innovació, impacte social— per desviar l’adjudicació cap a empreses afins o prèviament acordades. En multiplicar les valoracions qualitatives i deixar la seva ponderació per sobre del preu, els ajuntaments obren la porta a “reajustaments” d’última hora a les meses de contractació i a informes externs que reparteixen punts a dit.

La contractació pública municipal espanyola es troba en una cruïlla crítica. Mentre els ajuntaments gestionen contractes per valor de milers de milions d’euros anuals, els escàndols de corrupció es succeeixen amb una regularitat alarmant, erosionant la confiança ciutadana i evidenciant les profundes debilitats estructurals del sistema. La realitat és demolidora: la corrupció en la contractació pública municipal no és una anomalia ocasional, sinó un problema sistèmic que requereix una resposta estructural immediata.

2. Fragilitats del sistema
En primer lloc, el fraccionament fraudulent de contractes representa una de les pràctiques més esteses a l’administració local. Els ajuntaments, no necessàriament els més petits, han convertit la contractació menor en un mecanisme per eludir els controls legals. La tècnica és senzilla però efectiva: dividir artificialment contractes que superen els llindars establerts (40.000 € per a obres, 15.000 € per a serveis) en múltiples contractes menors per evitar els procediments de licitació. Aquesta pràctica ha assolit dimensions preocupants. Segons dades de les oficines antifrau, el 14,29% de les denúncies en matèria de contractació pública es refereixen específicament al fraccionament de contractes menors. La facilitat per implementar aquesta estratègia corrupta rau en què, un cop adjudicats, aquests contractes no estan sotmesos a fiscalització prèvia, creant un espai d’impunitat que els corruptes exploten sistemàticament.

D’altra banda, la manipulació dels criteris d’adjudicació subjectius constitueix un altre vector fonamental de corrupció municipal. Els ajuntaments han après a explotar les debilitats del sistema mitjançant la ponderació excessiva de criteris qualitatius en detriment dels econòmics. Aquesta pràctica permet “reajustar” prèviament en el plec el pes dels criteris subjectius, desplaçant el focus decisori del preu a valoracions tècniques que, en la pràctica, són absolutament decisives per predeterminar l’adjudicatari. El problema s’agreuja perquè la manca de concreció o l’ambigüitat en els plecs facilita el frau, especialment quan la valoració subjectiva supera el 50% del total, sense garantir plenament la independència dels avaluadors. Aquesta situació converteix els procediments d’adjudicació en una farsa legal on la legalitat formal es manté mentre se subverteix completament l’esperit de la normativa. En un món de plecs ambigus i discrecionalitat excessiva, poc importa que la Llei 9/2017 exigeixi concreció en els criteris, perquè molts consistoris redacten clàusules obertes que només es concreten un cop presentades les ofertes. A més, la manca d’independència dels avaluadors “locals” —sovint tècnics amb la vista posada en el relleu polític— dificulta un judici imparcial.

Una altra més. Les meses de contractació municipals s’han convertit en espais on la discrecionalitat política contamina les decisions tècniques. El problema fonamental rau en què els càrrecs electes poden formar part d’aquests òrgans, introduint consideracions polítiques en processos que haurien de ser estrictament tècnics. L’actual composició de les meses permet que el mateix alcalde que ha decidit què contractar presideixi l’òrgan que decideix com adjudicar, creant un conflicte d’interès estructural que facilita la corrupció. Aquesta situació s’agreuja per la manca de personal tècnic especialitzat en molts ajuntaments, fet que obliga a recórrer a personal sense la formació adequada per exercir funcions de control.

Parlem ara de la transparència. Malgrat els avenços normatius, la transparència en la contractació municipal continua sent insuficient. Els ajuntaments publiquen la informació mínima exigida per la llei, però no proporcionen les dades necessàries perquè la ciutadania pugui exercir un control efectiu. La publicitat passiva continua sent especialment deficient, ja que l’accés a la informació es limita als “interessats” (licitadors i adjudicataris), excloent la ciutadania en general.

També cal posar de manifest que els procediments d’urgència han estat mal utilitzats. Després de diverses catàstrofes seguides (pandèmia, DANA, apagada), hem observat un ús massiu del procediment d’emergència per a obres, esdeveniments o adjudicacions ràpides (per exemple, instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics), la qual cosa ha permès contractes “exprés” sense controls efectius. Aquesta “agilitat” sobtada sol anar acompanyada d’adjudicacions directes, sobrecostos i factures inflades.

Finalment, es detecta un sistema feble de “control social”. Més enllà dels meritoris esforços de la intervenció municipal i de l’ajuda dels òrgans de control externs, molts ajuntaments manquen d’oficines de transparència sòlides i no publiquen en formats reutilitzables els criteris i puntuacions completes de cada licitació. La vigilància mediàtica i veïnal és gairebé inexistent en projectes de poca envergadura, però de gran impacte local (contractes de festes, serveis socials, campanyes de màrqueting).

3. La resposta institucional: insuficient, fragmentada i antiquada

3.1. El paper de les Oficines Antifrau
Les oficines antifrau autonòmiques reben un volum significatiu de denúncies relacionades amb la contractació pública municipal. Un 11,13 % de les denúncies totals es refereixen específicament a irregularitats contractuals, amb un 35,06 % d’aquestes denúncies relacionades amb suposades irregularitats en l’adjudicació. No obstant això, la capacitat d’investigació i sanció d’aquestes oficines és limitada, i el seu impacte real en la reducció de la corrupció municipal resulta insuficient.

3.2. La ineficàcia de la Llei de Contractes
La Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic s’ha demostrat ineficaç per aturar la corrupció en l’àmbit municipal. Tot i proclamar com a objectiu “dissenyar un sistema de contractació pública més eficient, transparent i íntegre”, la realitat mostra que queden obertes massa escletxes per les quals es pot sostreure diners públics. La normativa manté una complexitat burocràtica extrema que no evita la corrupció però sí dificulta una gestió eficient.

3.3. La manca de mitjans de la intervenció municipal i l’ajuda de la IA
Recordem l’article 2 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que estableix les funcions públiques necessàries en totes les Corporacions Locals:

1. Són funcions públiques necessàries en totes les Corporacions Locals, la responsabilitat administrativa de les quals està reservada a funcionaris de l’Administració Local amb habilitació de caràcter nacional, les següents: (…)
   b) Intervenció-Tresoreria, comprensiva del control i la fiscalització interna de la gestió econòmic-financera i pressupostària, i la comptabilitat, tresoreria i recaptació.

Davant de la (¿intencionada?) manca de mitjans humans i tècnics per dur a terme aquesta important funció, defensem la instrumentalització de la Intel·ligència Artificial (IA) com a mitjà per complir aquest fi. En efecte, estem davant d’un àmbit on la IA representa un gran potencial. Podem mencionar un llistat ampli però no exhaustiu d’utilitats concretes que els diferents sistemes d’IA poden aportar a l’exercici d’aquestes funcions, a partir d’una gran quantitat de dades i, sobretot, d’una programació integrada amb els procediments de control i fiscalització establerts per la Llei. Aquests sistemes permetrien:

• monitoratge automatitzat en temps real,
• detecció d’irregularitats mitjançant la identificació de patrons sospitosos,
• verificació del compliment normatiu (compliance),
• adequació del tipus de control al tipus d’organització,
• anàlisi predictiva per a la identificació de riscos (àrees i mapes de risc),
• millora substancial del control financer posterior,
• revisió automatitzada de documents i contractes,
• auditoria automàtica de procediments (tipus checklist),
• automatització dels informes de control,
• intervenció automàtica en cas d’incompliments normatius,
• optimització del procés de fiscalització,
• automatització de la correcció d’observacions i,
• en general, una major transparència i traçabilitat per al bon exercici d’aquesta funció.

En definitiva, un control més fidel, basat en dades i en sistemes de gestió de dades molt precisos.

4. Catàleg de mesures pràctiques específiques per als Ajuntaments
Descrit el problema, anem a les solucions. A saber:

a. Reformar la composició de les meses de contractació.
Eliminar completament la presència política a les meses de contractació. Aquestes han d’estar compostes exclusivament per personal tècnic altament qualificat i sense vinculació directa amb els òrgans de decisió política. La independència tècnica és fonamental per garantir decisions objectives basades en criteris professionals.

b. Implementar sistemes de control del fraccionament il·legal.
Establir sistemes informàtics que detectin automàticament patrons de fraccionament fraudulent. Aquests sistemes han d’emetre alertes quan es superin els llindars acumulatius amb un mateix contractista o quan s’identifiquin objectes contractuals similars dividits artificialment.

c. Crear registres de licitadors per a contractes menors.
Implementar registres públics on les empreses interessades en contractes menors puguin inscriure’s. Això permet convidar múltiples empreses a presentar ofertes, fins i tot en contractacions menors, incrementant la concurrència i reduint els riscos de col·lusió.

d. Reforçar la transparència activa.
Publicar informació detallada sobre tots els contractes, incloent-hi les actes de les meses de contractació, els informes tècnics d’avaluació i les justificacions de les decisions adoptades. La transparència ha de ser proactiva, no reactiva, proporcionant informació comprensible per a la ciutadania.

e. Professionalitzar la contractació municipal.
Invertir en formació especialitzada del personal tècnic responsable de la contractació. Els ajuntaments han de crear unitats tècniques especialitzades amb personal format específicament en dret contractual i tècniques de prevenció de la corrupció.

f. Establir canals de denúncia interns.
Implementar sistemes segurs perquè empleats públics i ciutadans puguin comunicar irregularitats sense por a represàlies. Aquests canals han d’estar gestionats per personal independent i comptar amb protocols clars d’investigació.

g. Adoptar criteris objectius “preponderants”.
Prioritzar els criteris d’adjudicació objectius per sobre dels subjectius, especialment el preu. Quan sigui necessari utilitzar criteris subjectius, aquests han d’estar clarament definits i motivats, amb avaluacions realitzades per comitès d’experts independents.

h. Implementar auditories aleatòries.
Establir sistemes d’auditoria aleatòria d’expedients de contractació, especialment de contractes menors. Aquestes auditories han de ser realitzades per personal extern o per unitats internes completament independents.

i. Crear codis ètics específics.
Desenvolupar codis ètics específics per a la contractació pública que incloguin obligacions clares per a tots els actors implicats (polítics, tècnics i empresaris). Aquests codis han d’incloure sancions específiques per incompliment.

j. Utilitzar tecnologia preventiva.
Implementar les eines d’IA esmentades per detectar patrons sospitosos en els procediments de contractació. Tal com s’ha indicat, aquestes eines poden identificar automàticament irregularitats com preus anormalment alts, patrons d’adjudicació sospitosos o concentracions excessives de contractes.

5. Conclusió: un canvi cultural necessari
La corrupció en la contractació pública municipal no és només un problema tècnic o normatiu, sinó fonamentalment un problema cultural i ètic. Com assenyala Albert Camus, “la integritat no necessita regles”. Els ajuntaments espanyols necessiten una transformació profunda que vagi més enllà de l’aplicació de normatives i abordi les causes estructurals que faciliten la corrupció.

La solució no passa per aprovar més normes, sinó per posar en pràctica millors valors. L’experiència demostra que les mesures preventives són més eficaces que les repressives, i que la transparència activa és més poderosa que la fiscalització reactiva. Els ajuntaments que han implementat polítiques proactives d’integritat han aconseguit reduir significativament els riscos de corrupció i millorar la qualitat dels seus serveis.

El futur de l’administració local espanyola depèn de la seva capacitat per transformar la contractació pública en una eina de progrés i impuls de les principals polítiques públiques, i no en un espai de depredació. Només des de la integritat, la transparència i la professionalització serà possible recuperar la confiança ciutadana i garantir que els recursos públics es destinin efectivament al bé comú.

Com a resum final, i sense perjudici de les mesures ja proposades, podem compartir els següents consells ràpids per combatre la corrupció en la contractació municipal, a mode de “paquet mínim” de mesures a implantar:

1. Objectivar al màxim els criteris

• Dissenyar plecs amb indicadors quantitatius clars (per exemple, índex de satisfacció veïnal, termini de lliurament en dies hàbils, percentatge de personal local contractat).
• Limitar el pes dels criteris subjectius a un màxim raonable (no més del 30 % de la puntuació total) i detallar fórmules de càlcul.

2. Professionalitzar les meses de contractació

• Incorporar personal extern rotatori i independent (interventors, auditors, representants de col·legis professionals) per reduir la pressió política.
• Impulsar programes de formació contínua en contractació pública per a tècnics i empleats municipals.

3. Digitalitzar i auditar en temps real

• Implantar plataformes de licitació electrònica amb traçabilitat completa: des de la publicació del plec fins a l’arxiu d’actes i el desglossament de puntuacions.
• Activar alertes automàtiques (mitjançant IA) que detectin patrons anòmals, com ofertes gairebé idèntiques repetides o adjudicataris freqüents.

4. Fomentar la vigilància ciutadana

• Crear “comitès veïnals” de seguiment de grans contractes (obra pública, subministrament elèctric, recollida de residus) que puguin presentar consultes i reclamacions amb terminis breus.
• Publicar en obert els informes d’avaluació i les actes de les meses, en formats accessibles i abans de l’adjudicació definitiva.

5. Establir canals de denúncia segurs

• Garantir l’anonimat i la protecció dels denunciants (funcionaris, empreses competidores o ciutadans) mitjançant bústies físiques i electròniques gestionades per un òrgan extern.
• Incloure clàusules sancionadores als contractes per casos de frau, falsedat documental o conflictes d’interès no declarats.

La corrupció en la contractació municipal no desapareixerà amb més normes superficials, sinó amb cultura d’integritat, professionalització i transparència real. Si els ajuntaments fan aquests passos, guanyaran no només en eficiència i estalvi, sinó en la confiança dels veïns: perquè una administració local que adjudica amb netedat és també la millor garantia de democràcia.