blogimpulsa

Per Víctor Almonacid Lamelas. Directiu especialitzat en innovació pública i Lletrat expert en Dret digital.

A l’entrada d’aquest mes, volem fer difusió, per la importància de la temàtica, del nostre article Actuaciones municipales en situaciones de emergencia: especial referencia al reciente corte de suministro eléctrico” (Revista de Derecho Local, mayo de 2025).

L’article analitza les competències municipals (sí, en tenim), que hauríem d’activar davant de situacions d’emergència, prenent com a exemple el cas molt real d’un tall de subministrament elèctric. Expliquem el marc normatiu que permet l’actuació local en aquestes circumstàncies, tot ressaltant la importància dels plans de protecció civil, la col·laboració amb altres administracions i la necessitat d’actuar amb rapidesa per protegir la població. També abordem els límits legals de les actuacions esmentades.

Així mateix, analitzem les respostes reals que han tingut els ajuntaments espanyols davant la gran apagada elèctrica que va afectar la península ibèrica el 28 d’abril del 2025, la qual va deixar sense subministrament Espanya, Portugal, Andorra i part del sud de França. El tall, provocat oficialment per una pèrdua sobtada de 15 GW d’energia, va paralitzar infraestructures crítiques com ara hospitals, transports i telecomunicacions, a més d’altres serveis públics competencialment locals, i va obligar a activar plans d’emergència municipals per garantir la seguretat i el benestar ciutadà.

En el text destaquem la importància de la planificació i la preparació de les administracions locals davant d’emergències, recordant que la Ley 17/2015 del Sistema Nacional de Protección Civil garanteix el dret dels ciutadans a rebre atenció igualitària davant de catàstrofes, independentment del seu lloc de residència. Durant l’apagada, els ajuntaments van activar protocols d’emergència, van coordinar cossos de seguretat i protecció civil, i van recórrer a la contractació d’emergència per cobrir necessitats urgents, però difícilment aquesta resposta va poder ser simètrica.

A l’article no podíem eludir la menció a la encara recent DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) de 2024, que va causar greus inundacions i va posar a prova la capacitat dels municipis per coordinar evacuacions, habilitar albergs i mantenir serveis. Com en aquell cas, la responsabilitat dels governs locals és donar una resposta eficaç i transparent, així com persones i els sectors més vulnerables.

Un cop més, entre les mesures institucionals adoptades després de l’apagada hi ha la declaració d’emergència d’interès nacional, l’ampliació de terminis administratius i la publicació de guies per defensar els drets dels consumidors. Davant d’aquestes mesures reactives típiques, ressaltem la necessitat d’actualitzar els plans municipals d’emergència, incorporar escenaris de fallada elèctrica i reforçar la prevenció i la resiliència institucional, aprenent així de cada crisi per millorar la resposta futura.

En definitiva, com diem a l’article de referència, “L’apagada del passat 28 d’abril del 2025, que va deixar sense electricitat gran part de la península ibèrica durant diverses hores, ha servit com un recordatori de la vulnerabilitat de les infraestructures modernes i de la importància de la preparació municipal en situacions d’emergència. Els ajuntaments, com a administració de crisi, des de l’activació de plans d’emergència fins a la coordinació de serveis essencials. pública més robusta i adaptable, capaç de respondre als desafiaments del segle XXI.

Aquest succés impensable? ha evidenciat la importància de comptar amb plans d’emergència actualitzats i efectius a nivell municipal, així com la necessitat de coordinació entre les diferents administracions per garantir una resposta ràpida i eficient davant de situacions de crisi.

Però, sobretot, l’apagada ha revelat amb cruesa una realitat incòmoda: la fragilitat de les nostres infraestructures tecnològiques en una societat que de manera ingènua i vanitosa presumeix d’estar digitalment avançada. Semàfors apagats, trens detinguts, xarxes de comunicació caigudes, serveis administratius paralitzats… Tot va col·lapsar en qüestió de minuts, i amb això, es va enfonsar momentàniament la il·lusió de control que envolta les nostres ciutats intel·ligents? Ara de sobte recordem que la tecnologia funciona amb electricitat. I jo recordo aquell acudit en què estan parlant, de manera metafòrica, algunes plataformes i tecnologies entre si:

• – Wikipedia: “Jo ho sé tot”.

• – Google: “Jo ho tinc tot”.

• – Facebook: “Jo conec tothom”.

• – Internet: “Sense mi, no són res”.

• – Electricitat: “Je, he, he…”.

Potser la nostra “administració electrònica” és massa electrònica. Ara, ja en ple apogeu de la Intel·ligència Artificial (IA), l’automatització de tasques i els serveis digitals d’última generació, aquest succés ha servit com a recordatori inquietant que tota aquesta innovació depèn absolutament d’una base molt tangible: l’energia elèctrica i la connectivitat. Sense electricitat no hi ha dades, no hi ha processament, no hi ha algorismes que funcionen ni decisions automatitzades. Sense electricitat no hi ha res, tret que renunciem al model propi del món modern, un debat interessant i que no podem abordar en aquesta ocasió. Aquesta vulnerabilitat no és només tècnica, sinó també estratègica, fins i tot psicològica. (…) A mesura que deleguem cada cop més decisions i processos en sistemes complexos interconnectats, la societat es torna vulnerable i queda més exposada a disrupcions imprevistes. Una avaria, un fenomen natural o una simple sobrecàrrega poden desencadenar efectes en cadena que paralitzen no només l’innecessari WhatsApp, que és el que sembla que li importa a la gent, sinó la majoria dels serveis essencials. A l’apagada del 28 d’abril, les illes Balears i les Canàries, gràcies a la seva xarxa elèctrica independent, no van patir el tall, cosa que evidencia la importància de models descentralitzats i resilients en el disseny d’infraestructures crítiques. (…) Més enllà de l’ensurt puntual, l’episodi obliga a repensar la manera com planifiquem les nostres polítiques tecnològiques. No n’hi ha prou amb incorporar IA o digitalitzar serveis públics si no es garanteix abans l’estabilitat dels sistemes que la sostenen. La sostenibilitat energètica, la ciberseguretat, la redundància operativa i la preparació davant de contingències han de formar part de qualsevol full de ruta tecnològica”.

En conclusió, l’article defensa que, tot i que la reacció tècnica i ètica dels ajuntaments va ser adequada, no es pot refiar tot a la reacció heroica. La prevenció i la planificació segueixen sent assignatures pendents, a les quals podríem afegir la capacitat de predicció pròpia de la IA. Aquests “suspensos” ens surten massa cars com a societat. Advoquem per invertir en resiliència, actualitzar infraestructures i protocols, i mantenir una comunicació transparent amb la ciutadania davant de futures emergències.