blogimpulsa

Una anàlisi jurídica sobre l’Informe 7/2025 i la seva repercussió en les polítiques socials a través de la contractació

La contractació pública és una eina clau per a la provisió de serveis públics essencials, però també s’ha consolidat com un instrument per promoure polítiques públiques de caràcter social. En aquest sentit, la possibilitat d’introduir millores salarials en els contractes del sector públic —particularment aquelles que superen les retribucions previstes en els convenis col·lectius— ha esdevingut una qüestió rellevant i, sovint, controvertida. L’Informe 7/2025 de la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya (JCCPC) aporta orientació jurídica sobre aquesta matèria, a partir d’una consulta formulada per l’Ajuntament de Viladecans arran de la licitació del contracte de gestió de les escoles bressol municipals.

El cas plantejat es caracteritza per una situació complexa: des de fa més d’una dècada, el personal adscrit al contracte percep salaris superiors al conveni col·lectiu, però sense actualització. Això ha generat desigualtats salarials entre treballadors amb la mateixa categoria professional, segons el moment d’incorporació al servei. Aquesta realitat ha motivat que l’òrgan de contractació consideri incorporar clàusules per promoure una equiparació retributiva o un increment dels salaris actuals, mitjançant condicions d’execució o criteris d’adjudicació.

La JCCPC, però, estableix amb rotunditat que no és jurídicament admissible imposar millores salarials com a condicions especials d’execució que obliguin a les empreses a pagar per sobre del salari de conveni. Aquesta limitació es fonamenta en el dret de la Unió Europea, especialment en la Directiva 96/71/CE, modificada per la 2018/957, sobre el desplaçament de treballadors. Aquest marc normatiu protegeix la llibertat de prestació de serveis i la lliure competència, i estableix que només són exigibles les condicions salarials regulades legalment o mitjançant convenis col·lectius d’aplicació general. En conseqüència, qualsevol exigència que vagi més enllà suposaria una ingerència inadmissible en les relacions laborals i una distorsió de la competència entre licitadors.

Ara bé, l’informe no tanca completament la porta a la consideració de les millores salarials en l’àmbit contractual. La Junta sí que admet la seva inclusió com a criteris d’adjudicació, sempre que es respectin determinades condicions. Perquè un criteri d’aquesta naturalesa sigui legalment vàlid, cal que estigui vinculat amb l’objecte del contracte (entenent aquesta vinculació de manera àmplia), que es justifiqui per una finalitat social clara i alineada amb polítiques públiques específiques, i que es configuri de manera proporcional i objectivable. A més, la millora ha de referir-se al personal efectivament adscrit a l’execució del contracte, i no pot ser una imposició genèrica per a tota l’empresa.

Aquesta possibilitat resulta especialment pertinent en serveis de naturalesa intensiva en mà d’obra, i en contextos socials o sectorials on es detectin mancances retributives estructurals, precarietat o alta rotació del personal. La inclusió d’aquest tipus de criteris pot tenir com a finalitat no només millorar les condicions de vida dels treballadors, sinó també assegurar una prestació més estable, professional i de qualitat. Això, no obstant, exigeix una justificació rigorosa en l’expedient de contractació, que avaluï tant l’impacte social com la sostenibilitat pressupostària de la mesura.

L’informe també suggereix una alternativa jurídicament més sòlida i pressupostàriament més prudent: vincular les millores salarials a la consecució d’objectius de qualitat, a través de mecanismes d’incentius o variacions de preu per rendiment. Aquesta fórmula, permesa expressament per l’article 102.6 de la LCSP, permet premiar el bon servei o la continuïtat del personal sense consolidar increments permanents en la massa salarial, i afavoreix un alineament entre l’interès públic i la motivació del personal. Exemples com el servei d’ajuda a domicili o la gestió d’instal·lacions esportives ja han explorat aquesta via a través de sistemes en què part del preu del contracte es condiciona al compliment de certs estàndards i es pot destinar a incentius retributius.

Pel que fa a la qüestió pressupostària, la Junta recorda que els costos derivats de les millores voluntàries que les empreses poden oferir en les seves propostes no poden formar part del pressupost base de licitació ni del valor estimat del contracte. Aquests només han d’incloure els costos laborals obligatoris, conforme al conveni col·lectiu aplicable o a les normes legals vigents. Incloure conceptes voluntaris en el càlcul del pressupost desvirtuaria la naturalesa dels criteris d’adjudicació i podria vulnerar els principis d’igualtat i de transparència.

Tanmateix, cal tenir en compte els costos del personal a subrogar, en cas que així ho prevegi la normativa sectorial o el conveni col·lectiu. Aquest element sí pot tenir impacte en la determinació del PBL, sempre que es vinculi amb les necessitats reals del servei i s’ajusti a la configuració del nou contracte.

Des d’un punt de vista estratègic, l’informe posa en valor la funció transformadora de la contractació pública, però adverteix que aquesta funció no pot exercir-se al marge del marc normatiu. Cal distingir entre objectius legítims i eines jurídiques adequades. Promoure condicions salarials més justes és una finalitat lloable, però requereix un disseny jurídic curosament ajustat al principi de legalitat, al control de la despesa pública i a la sostenibilitat financera a mitjà termini.

En definitiva, l’Informe 7/2025 estableix una doctrina clara: les millores salarials no poden imposar-se com a obligació contractual, però sí poden ser un element d’avaluació dins del procediment de licitació, sempre que es vinculin amb una política pública definida, es justifiquin adequadament i s’implementin amb proporcionalitat. Aquesta distinció entre obligació i incentiu, entre condició d’execució i criteri d’adjudicació, és fonamental per evitar riscos jurídics i aprofitar el potencial estratègic de la contractació pública.

Els òrgans de contractació que vulguin impulsar una millora efectiva de les condicions laborals a través dels contractes hauran de dissenyar criteris ben motivats, contextualitzats i tècnicament solvents. També hauran de preveure el seu impacte pressupostari i explorar vies alternatives —com incentius per objectius— per assolir finalitats socials sense comprometre l’equilibri contractual. Amb aquest informe, la Junta ofereix una pauta clara per avançar cap a una contractació més justa i eficient, però sempre dins del marc legal i amb la necessària diligència tècnica i jurídica.

Per a més informació o per contactar amb Faura-Casas