CIUTADÀ I TECNOLOGIA, UN REPTE COL·LECTIU
Com tot organisme viu, les ciutats reflecteixen en la seva pell i en la seva anatomia una particular manera d’evolucionar en el temps, sempre en tensió entre la voluntat de créixer i la necessitat de fer-ho de manera sostenible.
En examinar aquesta radiografia, Vicenç Guallart, nou arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona, assenyalava recentment els sistemes que conformen l’anomenat City Protocol, o el que és el mateix, la gestió de l’aigua, l’energia, la mobilitat i la producció.
A mesura que els recursos escassegen i la trama urbana no deixa d’expandir-se, la necessitat d’una gestió cada cop més intel·ligent esdevé imperiosa. Només cal veure com a la Xina, en 10 anys, es preveu que 250 milions – l’equivalent de 25 Nova Yorks- passin de viure del camp a la ciutat. I en tot el món, prop del 75% de la població acabin vivint en nuclis urbans. Tot un repte per als gestors i urbanistes, però també per a la pròpia ciutadania.
És aquí on el concepte Smart City s’obre pas amb força, encenent un debat que va tenir un especial ressò el passat mes de novembre, amb una gran concentració de fòrums entorn a les ciutats intel·ligents: els Smart Urban Technologies i Smart City Expo a Barcelona o Smart Cities Meeting d’Alacant.
També ciutats com Màlaga, Barcelona, Santander, Madrid i Donostia van adquirir aquell mes un especial protagonisme al resultar seleccionades per l’estudi d’IDC com les més smart.
En vista dels avenços exposats en aquests fòrums no resultaria difícil imaginar-nos vivint en una ciutat en la que els seus carrers estiguessin sensoritzats i se’ns oferissin, per exemple, determinades bonificacions individualitzades en l’ús del transport públic o els consums d’energia d’equipaments públics anticipessin els hàbits de la ciutadania. O bé, a un nivell més elemental, oblidar-se per sempre de portar aquell document que any rere anys ens demana la mateixa administració.
Però el cert és que la tecnologia ja està disponible i prou madura. Quin és aleshores el problema?
Un dels factors clau que es va posar de manifest en el transcurs de l’Smart Urban Technologies (SUT meeting), va ser la necessitat de canviar les regles de funcionament entre les diverses administracions. Més enllà dels innegables avenços en e-administració i d’una clara voluntat d’acostament, la veritat és que portem una dècada amb aquest debat sobre la taula. Bàsicament perquè en origen ha estat sempre el ciutadà el que s’ha hagut d’adaptar a la conveniència de les diverses administracions i no a l’inrevés.
Com apuntava Rosa Castro, directora d’Innovació d’UPCnet en recent tertúlia radiofònica, “manca encara una visió comú, un espai tecnològic per compartir experiències de manera que un municipi disposi de coneixements i de tecnologia i no hagi de començar de zero”.
Al SUTmeeting també s’hi van poder veure referents inspiradors, com ara el “carrer intel·ligent” que a Sant Cugat serveix de pilot per explorar i testar les possibilitats de la sensorització urbana. Un model que, en paraules del seu tinent d’alcalde Jordi Puigneró, “constitueix una solució a la crisi de les finances globals en l’àmbit municipal”.
Serà la voluntat de les administracions, un lideratge polític clar i un major grau de coordinació el que ens portarà cap a l’ estat desitjat d’eficiència? Serà la crisi el que realment ens conduirà cap a un punt d’inflexió, aquest cop en positiu?
Segurament, però la tecnologia està permetent que entri en escena un factor tant o més rellevant: el poder ciutadà. No es pot córrer el risc que, a base de gestionar ciutats cada cop més complexes ens oblidéssim de l’essencial: que l’estil de vida dels ciutadans haurien de conformar a les ciutats i no a l’inrevés, com explicava a Smart City Expo el director del Departament d’Arquitectura del MIT, Nader Tehrani.
La ciutadania ha demostrat sobradament la seva proactivitat a l’hora de detectar problemes i la seva capacitat per utilitzar la tecnologia disponible de manera creativa.
Seria del tot desitjable que l’Administració la considerés com a part essencial del seu pool d’innovació. És que hi ha millor expert que aquell que recorre dia rere dia la ciutat en transport públic o ha de gestionar un cop i altre diversos tràmits com a usuari?
A aquest nivell de participació i transparència apuntava també Susana García Dacal, directora general de Telecomunicacions de la Junta de Castella i Lleó, que va mostrar al SUTmeeting un recull de 10 idees perquè els ajuntaments puguin evolucionar cap a un model obert, en bona part gràcies a la palanca de les xarxes socials i dels sistemes oberts d’administració electrònica.
I és aquí quan també se li veu tot el sentit a iniciatives Open Data com iCity, amb les que l’Ajuntament de Barcelona cedirà dades de caràcter no privat a empreses tecnològiques per crear serveis i aplicacions d’interès públic per als ciutadans.
Potser la conclusió més rellevant en tot aquest debat és que, en siguem conscients o no, tots juguem un paper rellevant davant d’aquest important repte col·lectiu. Gestionar amb encert aquest espai de convivència generador i consumidor de recursos perquè segueixi proporcionant qualitat de vida als seus habitants i alimentant el desenvolupament econòmic. El gran laboratori ciutadà que sempre ha estat i que, ben segur, seguirà donant mostres de la seva capacitat per innovar i comprendre amb claredat el moment que està vivint.
Jordi Abad Holgado
Innovació
UPCnet. Universitat Politècnica de Catalunya
blogimpulsa 